Dol a Porto i al futbol portuguès. Un dels seus dirigents més llegendaris, Jorge Nuno Pinto da Costa, va morir dissabte als 87 anys. convertit en un del president de la història del futbol amb un dels palmaresos més remarcables. Va ser president del club durant 42 anys (1982-2004), etapa en què va assaborir 68 títols nacionals i internacionals, fet que el va convertir en el dirigent més condecorat de la història de l’esport mundial. Aquest cap de setmana molts aficionats han recordat la seva figura als carrers de la ciutat.

Va tocar el cim en la final de la copa d’Europa del 1987 contra el totpoderós Bayern de Munic i que es va decidir amb el famós gol de tacó de l’algerià Rabah Madjer. Aquella victòria va ser la certificació de la primera promesa que va fer quan va agafar les regnes del club, posar punt i final al centralisme del futbol del seu país que havien protagonitzat històricament el Benfica i l’Sporting. Aquell mateix any l’equip va assolir la copa Intercontinental i unes mesos després la Supercopa europea.

El 2002 Pinto da Costa va fer una de les seves operacions més arriscades, lliurar el primer equip a un novell com José Mourinho, que estava treballant al Barça teòricament com a traductor de Bobby Robson. Un any després, l’equip va aixecar la copa de le la UEFA i el 2004, la seva segona copa d’Europa en una espectacular exhibició en la final contra el Mònaco (3-0). Mourinho ha definit Pinto da Costa, en el seu compte d’Instagram, com “el meu president.”

Als anys noranta el Porto, de la mà de Fernando Santos, també va ser el gran dominador del futbol del seu país. Al final del seu mandat va sumar 23 lligues, 15 copes, 22 supercopes, dues copes intercontinentals, dos Champions, una copa de la UEFA, una Europa League, una Supercopa d’Europa i una copa de la lliga.

Durant la seva etapa de president, la secció d’hoquei sobre patins va ser dos cops campió d’Europa.