Bé, perquè volen generar la sensació que la federació no fa res, que només hi ha notícies negatives. I la federació fa moltes coses positives, tant de competició com en l’àmbit econòmic. Els últims sis anys hi ha hagut un increment molt gran de llicències, amb percentatges molt alts en alguns casos, com el futbol femení i el futbol sala femení, encara amb recorregut per créixer. Tampoc podem perdre de vista haver passat, en futbol de base, per anys de naixement. Més llicència, més igualtat i menys golejades. D’altres llocs de l’Estat ens estan demanant informació per treballar en la mateixa línia. La federació està treballant, i treballant bé.

Quan vaig arribar a la presidència, econòmicament estava molt malament. Vaig prometre, potser d’una manera una mica inconscient, que no apujaria cap quota de res: ni portal del federat, ni quota de club, ni d’equip; res del que paguen clubs i federats. I s’ha aconseguit redreçar la situació sense apujar res.

Primer, amb rigor en la despesa, les compres, proveïdors i serveis externs, i la de personal. Ho hem fet perquè hi havia recorregut per fer-ho. Hi ha molt bona gestió i, a part del superàvit que hem anat generant, ho estem revertint als clubs. Perquè la federació no ha de fer de guardiola. Hem posat on correspon els fons propis de l’entitat, com una empresa solvent de veritat, i el fons de maniobra. I quan vaig arribar hi havia una pòlissa de crèdit que quedava exhaurida a l’abril, i fins al setembre suspenien els pagaments, a part de les nòmines. La covid ens va fer mal, com a tothom. Els treballadors ens van fer el favor d’allargar els cobraments i vam gaudir de pòlisses de crèdit, en el dia d’avui totes retornades. I el 2024 és el primer any que no hem fet servir a la casa ni una sola pòlissa de crèdit. En tenim una com a suport i tranquil·litat, però no n’hem fet ús.

Jo no crec que arribin a la inhabilitació per una qüestió en què realment vam ser dirigits malintencionadament cap a una situació a què no havíem d’haver arribat, pel secretari de la junta electoral, que tots sabem qui és, el senyor Oriol Camacho. Aquest senyor ens va dirigir cap a una situació que no hauria d’haver arribat.

En aquell moment ja anava amb mala fe. Si no, no hauria arribat on ha arribat.

Jo m’havia de refiar de l’assessorament jurídic, que era ell. A part, ell era el secretari general de la federació i, a més, secretari de la junta electoral. Qui hi entenia de lleis era ell, no jo. Aquesta pregunta l’hi vaig fer. I em va contestar que no hi havia cap problema i que hi havia un acord de junta electoral que em permetia estar aquests dies allà. Però, bé, això ja ha passat.

Això ja no depèn de nosaltres, sinó del TSJC. Entre els escenaris possibles, hi pot haver la repetició de les votacions, de tot el procés electoral, que a mi no em passi absolutament res, o la inhabilitació, que crec que no ens mereixem.

Jo soc una persona de paraula i em vaig comprometre que aquest seria el meu segon mandat i no en repetiria cap més. Em queden uns 20 mesos de mandat i, si no hi hagués res de nou, no em tornaria a presentar. Però si hi ha una repetició d’eleccions, em tornaré a presentar, intentaré tornar a guanyar i m’hauran d’aguantar quatre anys més.

No em penedeixo de res, tot i que segurament hi ha coses que faria diferent. Sí que em sap greu que ens puguin jutjar per 16 dies de ser allà, que no es va fer ni campanya electoral. Em penedeixo d’haver-hi estat perquè era el mateix ser-hi que no ser-hi, no hi guanyava res. És de l’únic que em puc penedir. De la resta, no he fet res que no pugui fer.

No, no. Soc del morro fort. Plegar no plegaré.

De querelles, la federació hem decidit fa un any llarg no posar-ne cap més. Però els que estan a l’altra banda no paren de posar-nos-en i, és clar, ens hem de defensar. Diuen que la federació està judicialitzada. Sí, és clar, perquè ho judicialitzen ells.

Molt més. Ara tenim un govern que està per l’esport, per això han fet una conselleria. Crec en el govern, en el conseller, en el secretari general. No ens hem autoregalat res els uns als altres, però almenys ens deixen treballar tranquils, cosa que amb els altres era impossible.

Crec que volien o que intentaven manipular la federació, i jo no els vaig deixar fer-ho.

Home, perquè crec que la federació és una entitat importantíssima, que cada setmana mou unes 600.000 persones arreu de Catalunya. Ells ho volien manipular des del govern i a mi em va semblar que no. Per cert, l’aleshores president de la Generalitat va demanar la meva dimissió públicament al Parlament. No li vaig fer ni cas.

Per alguna cosa devia ser. No podia ser per res més, perquè no havíem fet res. Ells podien inventar-se el que vulguin. Però era realment per això.

Si jo acabo el mandat, plegaré i els meus companys de junta directiva decidiran qui és el presidenciable. Jo no hi tornaré. Ara, si ens fan repetir eleccions, m’hi presentaré, i sense cap problema.

És el secretari general, sí. Està de baixa, desitjo que es posi bé i que torni, que el trobem a faltar.

Jo tinc una decepció molt grossa amb els Mossos d’Esquadra.

Perquè la informació que s’ha tret dels telèfons és informació parcial.

Home, no ho he fet jo. És informació parcial, i ells sabran per què. Si en el seu moment va ser influència del govern, ells sabran si han actuat bé o malament. I si és per altres motius, també. Jo no n’haig de fer res.

Bé, molt bé. Soc amic seu, ell és el president i jo, vicepresident, que crec que és el lloc que em correspon.

Hauria pogut ser, just abans que Louzán digués que volia ser ell. Quan ho va dir, vam estar-hi d’acord, sense cap problema, i jo li vaig donar suport.

Són els que els clubs estatals de Catalunya han triat per ser assembleistes a l’espanyola. Això no vol dir que siguin els representants dels clubs de 2a FEF i 3a FEF. Tenen veu i vot a l’assemblea i tenen la funció que tenen. Com a representants dels catalans, hi ha el San Cristóbal a 3a FEF i el Sabadell a 2a FEF.

Ha estat trista perquè els clubs han vetllat pels seus interessos en la lliga, cosa que entenc perfectament. Ara hem de vetllar perquè hi hagi una bona final, un cop s’acabi la competició.

Podria ser en la pròxima pretemporada.

Al maig hi haurà partits de la selecció absoluta masculina i femenina. Estem acabant de lligar l’escenari.

D’això no se’n pot responsabilitzar la federació. En futbol semiprofessional, fora de Catalunya s’inverteix, entre governs autonòmics i ajuntaments, molt més que aquí. De segona FEF, un català pujarà i tres poden entrar al play-off. Ja veurem quants en pugen.

Hi ha una reglamentació. Des de l’any passat, qui puja té marge fins al gener per muntar gespa natural. Si no, haurà de canviar de camp. I això no es pot canviar. Quan era president de primera FEF, vaig intentar canviar-ho, perquè ho veia normal si es fa en alguna competició europea. Però a la comissió es va dir que no. No hi ha cap club que estigui a primera FEF que ho vulgui. I després s’hauria de passar per l’assemblea. No es podrà pas. Em sap molt greu per l’Europa i el Sant Andreu, però no puc dir el que no és.