El millor homenatge possible a Jordi Pitarque
El Reus va derrotar el Vilanova i li va dedicar la victòria a Jordi Pitarque
Tot i poder golejar, el primer triomf d'aquest curs no va ser gens fàcil
Els gols, de Chumbi al minut 68 i de Pallarès a un quart del final de penal
«La setmana ha estat molt complicada anímicament per a tota la família del Reus i dono gràcies als jugadors perquè mentalment han estat fortíssims»
«Pensava que com el dia del Gavà no marcaríem però gràcies a déu el gol ha arribat i també la victòria, que era el millor que li podíem oferir a Pitarque»
«Hem tingut 13 ocasions, 8 de molt clares i em conformo perquè el problema del gol estava sent molt preocupant; a partir d'ara sabem que tots haurem de donar un cop de mà en posicions d'atac»
«Felicito el Reus perquè ha fet un partit de treball i tant de cor com de ment, han estat bé, que no és fàcil»
«Per nosaltres també ha estat una setmana difícil des que ho vam saber»
El Reus li va retre ahir el millor homenatge possible a Jordi Pitarque, desaparegut aquesta setmana, derrotant el Vilanova i sumant el primer triomf de la temporada i alhora els primers gols. Després del duríssim cop patit per la desaparició del seu company, els homes de Santi Castillejo, en un acte de valentia, professionalitat, entrega i dedicació, van decidir jugar el partit i van mostrar la seva millor cara ja que al llarg dels 90 minuts van ser molt superiors als del Garraf. No era gens fàcil sobreposar-se a la situació viscuda aquesta setmana, però el conjunt roig-i-negre ho va fer, i de quina manera. I és que tot i que el triomf no va ser gens fàcil, ja que els dos gols que van marcar no van arribar fins al tram final del partit, mitjançant Chumbi i Pallarès de penal, l'equip roig-i-negre hauria pogut golejar el rival si no fos perquè va fallar innombrables ocasions clares de gol un i altre cop. El desenllaç, però, com era de preveure, va ser el desitjat i l'equip de Castillejo li va poder dedicar la victòria a Jordi Pitarque.
Amb tres canvis respecte de l'onze inicial de diumenge passat al Prat, el Reus es va mostrar molt incisiu des del primer minut, fruit en part per l'emotivitat viscuda en els prolegòmens del matx. Fins i tot es podia haver avançat en el minut 7, el de l'aplaudiment general a Pitarque, amb una rematada alta de Manolo González. Poc després seria Querol qui enviaria alta una mitja vaselina en un u contra u davant del porter, replicant així un xut llunyà del Vilanova. Precisament, seria el jove davanter roig-i-negre el que es carregaria l'equip a les seves espatlles en els pitjors moments del Reus, en què també va aparèixer Àngel desviant a córner una gran rematada de Gascón dins l'àrea. Només seria un miratge ja que ràpidament els del Baix Camp van tornar a la càrrega, creant fins a sis ocasions claríssimes en els últims deu minuts de la primera part. Pallarès, desbordant contínuament per la banda esquerra i fent gala del seu guant al peu, Manolo González i Querol en van ser els protagonistes, però la pilota semblava que no volia entrar.
En la represa, el vendaval d'oportunitats no es va aturar. Ben aviat, Pallarès, un pèl escorat tot i que sol i a porta buida, va enviar la pilota al pal desaprofitant l'assistència d'un generós Querol (54'). Uns minuts després, Chumbi, que tot just havia entrat al terreny de joc, va enviar als núvols lliure demarca dins l'àrea la primera pilota que tocava. El jugador arribat aquest estiu procedent del Llorca no fallaria, però, en una falta penjada per Pallarès a l'àrea, alçant-se entre els seus marcadors i enviant de cap la pilota al fons de la xarxa (68'). El Reus ja havia fet el més difícil i el que per moments semblava impossible, obrir la llauna, però no es va conformar això i va tornar a trobar la recompensa. I és que, quan faltava poc més d'un quart, Manolo González, aprofitant-se d'una errada del central rival, provocaria el penal i l'expulsió del porter local Mario. Pallarès no va fallar des dels onze metres i va fer pujar el 2-0 al marcador que deixava la victòria vista per sentència. Els últims minuts ja no van tenir més història i el duel es va acabar amb un reconeixement unànime de l'afició als jugadors del Reus, que, de ben segur, ahir van disputar el partit més difícil de les seves carreres.