El Girona fa el passerell
Els d'Agné es deixen robar la cartera per un filial quan tenien el partit gairebé al sac
Van flaquejar tota la segona part, però pocs esperaven un final tan letal i cruel (84' i 92')
Amb el 2-0 (36'), tot eren flors i violes, però el 2-1 en l'afegit (45'+2) va fer molt mal
Gran paper del Vila-real B, amo i senyor del partit amb un futbol de toc
Fidel sempre al seu estil de joc, fins i tot quan el 2-0 el va deixar grogui. Va tenir la pilota, va elaborar amb criteri i va tenir premi.
El Girona va tornar a marcar en el minut 1 i va perdre. Ahir, el problema es va agreujar, perquè va disposar d'un 2-0.
El Girona va llençar tres punts a les escombraries. Així, tal com sona. Tot semblava molt fàcil després d'haver fet el més difícil, que era clavar dues estocades al Vila-real B en mitja hora mal comptada (36'). L'escenari era idíl·lic i la tercera victòria del curs a Montilivi havia de caure pel seu propi pes: només era qüestió que el Girona fes valer l'ofici contra un rival molt ben dotat tècnicament però també força tendre i al qual el 2-0 li havia de pesar com una llosa.
L'1-0 en la primera acció va servir perquè el Vila-real B aconseguís de seguida la possessió de la pilota. Ja li va estar bé al Girona, tot i que probablement va endarrerir-se un pèl massa. Abans del 2-0 –una acció de tiralínies entre Dani Bautista, Moha i Despotovic–, l'1-1 va sobrevolar més d'una vegada per l'estadi. El partit semblava gairebé al sac, però tenia reservades un munt de sorpreses, i cap de favorable per als locals, que ja havien gastat els comodins (dos xuts, dos gols).
Passerells al quadrat.
El segon acte va ser un monòleg del Vila-real B. Amb els jugadors del Girona corrent darrere la pilota, el perill dels grocs arribava per tots els costats, sobretot per la dreta, amb Iago Falqué. Per sort per al Girona, els grocs no van afinar en la rematada. La possibilitat que els locals, cada cop amb menys gasolina, fessin el 3-1 en un contraatac o en qualsevol acció aïllada feia estona que ja era una utopia. Les poques energies que li quedaven al Girona les havia d'utilitzar per mantenir el 2-1. El rival continuava a la seva: amanyagant la pilota, obrint el camp i arribant amb facilitat a l'àrea del Girona, fins que se li feia fosc.
Airam Cabrera, fitxat del Tenerife B aquest estiu, va sortir al camp en el minut 83. Segur que ni en els seus millors somnis hauria previst ser el gran protagonista d'un desenllaç tan inesperat. Tampoc el Girona hauria intuït en el seus pitjors malsons un final tan cruel. Un córner mal defensat va acabar amb un gol amb el ventre d'Airam, en la primera pilota que va tocar. El 2-2 causar una destrempada col·lectiva a Montilivi, però el pitjor encara havia d'arribar. Amb un servei de banda a favor del Girona a l'altra punta de camp, els locals van permetre que el Vila-real muntés un contraatac amb superioritat numèrica en el temps afegit que va acabar amb el 2-3, també d'Airam, que va recollir el refús després d'una extraordinària aturada de Dani Mallo que no va servir per res.
