Dels equilibris que va haver de fer Pep Guardiola en la convocatòria i l'alineació del Ceuta-Barça, se'n tornarà a parlar quan s'acosti la tornada d'una eliminatòria ja del tot decidida. Es tracta d'equilibris per no passar per alt una normativa restrictiva poc comprensible, i que no té com a únic marc la copa. També en la lliga, qualsevol club ha de tenir sempre al camp com a mínim set jugadors amb fitxa del primer equip. Al començament, al final i al minut 63. Sempre. Si comences amb tres jugadors del filial en l'onze, has de vigilar amb els canvis que fas i, per exemple, preveure una hipotètica lesió del porter si el qui tens a la banqueta és del filial. La normativa de la federació espanyola deu buscar allò que tantes vegades s'ha sentit a dir de no desvirtuar una competició, però és molt discutible. De fet, es pot acabar convertint en una limitació de l'aposta pel jovent que tan lícitament –tot i que les circumstàncies i el context poden ser diversos– estan fent diversos clubs.

Mauricio Pochettino no para de fer debutar jugadors joves a l'Espanyol. Tindria gaire sentit que un dia no pogués fer jugar junts, ni que fos uns minuts, Álvaro Vázquez, Jordi Amat, Manu Molina i un parell més que empenyin amb força des de sota? Al Barça, els últims elogiats són Andreu Fontàs i Marc Bartra pel nivell que van oferir a Ceuta, que no fa més que confirmar el rendiment que estan mostrant a segona A. Justet com va el primer equip, tampoc no seria tan estrany veure tots dos joves centrals al Camp Nou, juntament amb Thiago, Nolito o Jonathan dos Santos. I potser amb Rubén Miño de suplent, que al capdavall fa la funció de tercer porter del primer equip. Seria desvirtuar la competició?

A Vila-real, on el planter també té protagonisme, van fer pujar l'estiu passat set jugadors del filial directament al primer equip, amb fitxa de primera divisió. Hauria estat il·lícit mantenir-ne uns quants a segona A perquè juguessin amb regularitat quan no els necessités Garrido? Si molts són jugadors de ple dret del primer equip deu ser, entre altres motius, per evitar caure a la trampa de la normativa i deixar pas als altres joves que també progressen des de sota. Amb el peatge, però, de tenir-ne uns quants amb ben poca continuïtat a primera.

Són equilibris, remeis i alternatives per esquivar una normativa sobrera. Perquè em nego a creure que cap entrenador es dediqui a desvirtuar una competició en plena temporada. I si és el final, quan ja té la feina feta, que decideix fer un munt de canvis i donar oportunitats als més joves, segurament serà perquè s'ho hauran guanyat.