Amb un esquema asimètric i Jandro impartint una lliçó magistral de futbol en la mitja punta, el Girona va protagonitzar una primera part de molt alt nivell, suficient per haver deixat el partit encarrilat o, fins i tot, liquidat. Però el 0-0 va castigar com mai el bon joc dels locals i va ser un premi extraordinàriament generós per a un Cartagena que es va encomanar a la sort –o al desencert dels locals– i també a Casilla (sense s final), l'home que va mantenir viu l'equip visitant amb algunes aturades prodigioses. Els gironins ho van fer quasi tot bé, menys ficar-la a dins. No van tenir ni un ensurt a la defensa, que Agné va capgirar de dalt a baix buscant aquella seguretat perduda. El millor de l'equip, però, va ser la intensitat i també l'elaboració. Impecables en el doble pivot, Dorca i Ángel es van cruspir el trivot visitant, que se'n va veure un bull per contenir les embranzides, sempre amb criteri, dels locals. Va fer molt mal Jandro, que llegeix com ningú el joc en les tres quartes parts de camp, però també la mobilitat de Peragón (caient a la banda dreta), les arribades per l'esquerra d'un activíssim Moha i el desplegament físic de Jose pel costat dret.

Ni el descans va tallar el ritme del Girona, que va sortir dels vestidors tan o més endollat que en el primer acte (tres ocasions en sis minuts). Casilla continuava salvant pilotes inversemblants, fins que Jandro li va enviar, a pilota aturada, un míssil a l'escaire.

El més difícil semblava fet, però el Girona no va saber gestionar l'1-0. Li va faltar ofici per deixar de jugar a futbol (ja ho havia fet, i molt bé, durant una hora llarga) i travar el partit en l'últim quart d'hora, tallant el joc encara que fos enviant la pilota al camp d'entrenament.

És cert que l'1-0 també va fer despertar el Cartagena, que va començar a explotar les bandes. Al contrari que al Girona, li convenia estripar el partit. Gairebé li va costar el 2-0 (Curto va perdonar), però tot seguit va fer l'1-1, un premi majúscul.