Blindatge al submarí
L'emergent Vila-real renova els referents per enfortir un projecte que té vuit jugadors situats entre els vint que més partits han jugat en la història del club
El Vila-real de Juan Carlos Garrido va disparat com un coet. Des que l'entrenador valencià es va fer càrrec de la banqueta del Madrigal, el conjunt groc ha obtingut 24 victòries, 6 empats i 9 derrotes en els 39 partits de lliga que ha disputat. Uns números tan imponents com ho és l'estadi del conjunt de la Plana, on només ha aconseguit guanyar-hi el Barça en el darrer any.
L'afició grogueta, que ja veu llunyana aquella històrica semifinal de lliga de campions que van disputar contra l'Arsenal (temporada 2005/06), rememora vells temps i gaudeix del plaer del bon futbol amb què la delecten els seus jugadors jornada a jornada. A Vila-real no recorden una imatge tan il·lusionadora. L'equip enganxa, engresca. Les sensacions són immillorables i conviden els seguidors a ser desmesuradament optimistes i positius. L'espectacle futbolístic, per exemple, està reduint respecte al Real Madrid l'oceà de distància que per pressupost hauria d'haver-hi entre els dos equips. Una distància –sis punts–que és més curta entre els groguets i els blancs que no pas entre els blaugrana i els madridistes.
La felicitat és tan reconfortant que el president de l'entitat, Fernando Roig, ja s'ha decidit a blindar i renovar un projecte que promet. A finals de novembre Juan Carlos Garrido va estampar la seva signatura en un nou contracte per tres temporades. Una rúbrica que aprovava la validesa d'un model en construcció que ara s'ha acabat d'apuntalar amb les renovacions de Rossi (2016), Capdevila (2013) i, ahir, de Cani (2014). Jugadors intocables dins la plantilla i pels quals s'han interessat diversos clubs europeus; el Vila-real, però, ha refusat ofertes temptadores. A Rossi li van tancar la porta i li van millorar el contracte, malgrat que el Tottenham oferia 35 milions d'euros per l'italià.
Però el Vila-real aposta per la filosofia de tenir futbol a la gespa i no diners a la caixa. Tocar o vendre el que funciona no entra al cap d'un Roig que malgrat que amb l'adéu de Pellegrini semblava que el projecte li trontollava, ha sabut reconduir la situació mantenint el cap fred i les idees clares. Cuidar el filial i potenciar-lo i no posar al mercat jugadors amb talent a la sang han permès al Vila-real tornar a pensar a ser un equip amb presència a la Champions. A hores d'ara, per futbol i puntuació el Vila-real sembla tenir les portes obertes a la màxima competició i segurament hi accedirà novament havent reconduït una nau sense renovacions dràstiques. Tant és així que dels vint jugadors de la història del Vila-real que més partits han jugat, vuit militen actualment al conjunt que dirigeix Garrido.