–Què li diu el cos després de no ser convocat els dos últims partits, en el 3-3 de Tenerife i en el 2-1 contra el Nàstic en el derbi?

–«L'únic que em demana el cos és que continuï treballant per donar motius al mister perquè torni a confiar a mi i em torni a convocar.»

–Pensava que la seva primera temporada a segona A seria així?

–«ÉS clar que ningú et regala res, i menys en aquesta categoria. L'únic que em queda és treballar molt per estar entre els convocats el cap de setmana.»

–Amb els fitxatges del mercat d'hivern (Keko, Goñi, Biancucchi), les coses han canviat.

–«La veritat és que les coses es compliquen. Ha vingut gent amb qualitat, però no és la fi del món. S'ha de lluitar i a veure qui juga i qui no juga. El que pren les decisions és l'entrenador. Si ell creu oportú que hi hagi altres jugadors, és que confia més en els altres.»

–Diria que, més que falta de qualitat, potser vostè es posa massa pressió a si mateix. El dia de l'Osca a la copa, per exemple, va fer una molt bona segona meitat.

–«És clar que quan surts deu minuts no tens temps de fer el que pots fer, a diferència de si tens tot un partit. En deu minuts si et surt una acció malament, a la següent ja se t'acaba el partit i no tens temps per a res més. El partit de copa em va anar bé perquè vaig tenir tot el partit. La primera part no va ser bona, però la segona sí, perquè ho vaig continuar intentant i al final van sortir les coses. Confio en mi, sé que ho puc fer bé, no com el dia de l'Osca, sinó millor.»

–En el penúltim partit a casa, contra el Numància, va jugar l'últim quart i va tenir temps de fer l'assistència del 2-0 a Chechu.

–«Em va sortir, és cert, la jugada de l'assistència del 2-0. Això em fa pensar que he de continuar treballant per tornar a entrar en la convocatòria per tornar a tenir minuts.»

L'autoexigència

EL NUMÀNCIA