Si no és un all és una ceba (1-0)

Anco­rat des de fa tres set­ma­nes en els 42 punts, el Girona ha per­dut fres­cor i eficàcia, i ha vist min­vat aquell estat d'ànim pro­per al clímax en el qual es va ins­tal·lar després de cinc victòries con­se­cu­ti­ves. Ara a l'equip li toca con­viure amb l'altra cara del fut­bol i ges­ti­o­nar der­ro­tes com la d'ahir a Valla­do­lid, que no es pot dir que fos injusta, però sí que va ser molt dolo­rosa per la manera com es va pro­duir (una greu errada en defensa quan el par­tit sem­blava con­tro­lat) i també pel moment (en el tram final, quan tots els camins conduïen al 0-0). La set­mana pas­sada va ser un córner i ahir una badada pun­tual. I han estat el Betis i el Valla­do­lid els que han reco­llit el botí.

Va ense­nyar ben poques coses el Girona en la pri­mera mei­tat. Es va obli­dar gai­rebé per com­plet de la por­te­ria de Javi Jiménez i va ante­po­sar a totes les coses el fet d'evi­tar que el Valla­do­lid prengués la ini­ci­a­tiva en el resul­tat. Ho va acon­se­guir, perquè el 0-0 en el des­cans així ho cons­ta­tava, però no va ser capaç de trans­me­tre la sen­sació de ser un equip imper­me­a­ble, rocós i con­tun­dent a la rere­guarda. Va con­ce­dir massa metres als locals que, sense fer res de l'altre món, van viure més estona a la par­cel·la visi­tant que la que el Girona hau­ria desit­jat. Poc expe­di­tiu en els pri­mers minuts, l'equip d'Agné va anar afi­nant el sis­tema de con­tenció amb el pas dels minuts, però no van tapar amb prou diligència algu­nes fui­tes, com els córners, el seu taló d'Aquil·les. Fins a vuit córners van con­ce­dir els giro­nins, que van defen­sar amb èxit però no sense pro­ble­mes. El Valla­do­lid va inqui­e­tar amb estratègia, amb cen­tra­des i també des de la llarga distància, però San­ta­maría va estar segur com sem­pre. Com a mínim, els visi­tants van acon­se­guir fre­nar l'empenta del rival en l'últim quart d'hora de la pri­mera part. Era un bon símptoma.