Tan tard no es pot fer tot (1-1)
El Girona només treu un punt del camp del cuer, i gràcies a un gol al final (86')
Va encadenar tres ocasions immillorables a les acaballes i va tenir molt a prop l'1-2
Tot i controlar el joc en la primera part, li va faltar posar una marxa més en atac
El duel se li va complicar molt amb el gol de falta de Saizar (51')
Amb el partit trencat, el Girona hauria obtingut els tres punts si hagués estat un pèl més inspirat en la definició.
Amb 0-0, al Girona li va faltar profunditat per crear perill i l'1-0 el va deixar grogui molta estona.
Com que el futbol és boig, el Girona podria haver sortit tranquil·lament amb els tres punts del Toralín, i de fet un simple resum amb les ocasions clares ho justificaria. Però a diferència de partits com el del Miniestadi, en què una bogeria similar va acabar amb premi gros per als d'Agné, ahir va ser un sol punt. I res a dir, perquè la reacció de debò no va arribar fins que una afició local molt necessitada d'alegries ja començava a fregar-se les mans. El Girona, incapaç de traduir molta estona de domini i collat per l'energia del cuer després de l'1-0, s'hauria pogut convertir en el quart equip que perdia contra el Ponferradina. Un gol de Chechu que va encendre els locals el va salvar i, tot i que ni Peragón ni Despotovic –desolat al final– van acabar de rematar la feina, el punt encara és mig alleujador.
Control i prou.
El Girona va fer sempre la sensació de ser molt més equip que els de Claudio Barragán. Li faltava, però, alguna cosa més. Els centrals de la Ponfe, que tant van patir a Montilivi (especialment Luis Prieto) tenien pocs problemes perquè només havien de resoldre joc frontal i aeri. Jandro va buscar algunes passades de les seves, però no trobava espais a l'esquena de la defensa. En la primera meitat, el perill dels gironins, que van provar xuts tímids de lluny, es va reduir a una cavalcada de Jose. I a l'altre costat, a batzegades, els locals van crear algun ensurt abans del descans. Ni els uns ni els altres, però, van fer prou per merèixer arribar a mitja part amb avantatge.
Controlar la situació sense fer un pas endavant sempre té un punt de risc, perquè et poden destrossar amb qualsevol acció. És el que va viure només de començar la segona part el Girona, víctima d'un bon gol a pilota aturada de Gaizka Saizar. La falta, de Dorca a De Paula, va arribar després que ningú sabés frenar Acorán per la banda esquerra.
L'1-0 va omplir de joia l'afició del Bierzo i va deixar un camí de molta pujada per als gironins, a qui els va costar un munt aixecar el cap. Era el moment de la Ponfe, i tocava deixar passar el ruixat i agrair que el cuer no té la mala baba d'altres rivals. Peragón va tenir una ocasió molt clara en una acció d'estratègia, però als gironins els costava tornar a posar el partit al seu terreny. Amb l'entrada de Chechu –Jandro canalitzant el joc des del mig– i més tard de Borja, els visitants van guanyar una mica de profunditat. Però els locals se sentien valents. I més que cap qualitat ni cap canvi d'estil, el que va acabar enfortint el Girona va ser, curiosament, que el partit es va trencar del tot. En les anades i tornades, la moneda va caure del costat dels d'Agné, que van aprofitar la badada del rival. Redondo era a terra –minuts abans un company havia tingut rampa–, però l'àrbitre va deixar servir un fora de banda i Chechu va marcar. Amb l'1-1, la Ponfe no va saber ben bé què fer i va concedir contraatacs prohibits que el Girona no va acabar d'aprofitar pels pèls.
