El partit de la temporada passada demostra com de malament ho sol passar el Nàstic al camp de l'Elx. Ni amb l'equip local jugant més de mig partit amb dos futbolistes menys va ser capaç l'equip grana de guanyar en un terreny de joc on mai no ha aconseguit la victòria. El punt obtingut l'any passat va servir, almenys, per tallar una mala ratxa de tres derrotes seguides al Martínez Valero, però no va arreglar unes xifres molt negatives: en 13 visites a Elx, 9 derrotes i 4 empats, 23 gols en contra i només 8 a favor. Dels empats, tres són a segona A –hi ha un 3-3 el curs 2004/05– i l'altre, a segona B, categoria en què els dos equips es van veure les cares en la dècada dels noranta i que també va tenir clar domini de l'Elx.

Trencar aquest malefici no es presenta fàcil demà per a l'equip grana. Als dubtes que últimament mostra fora de casa –que s'ha imposat sumar tres o quatre punts entre la visita de demà i la de la setmana que ve a Osca per no complicar-se més la vida en la zona baixa–, cal afegir-hi la bona dinàmica que segueix últimament l'Elx. Tot i que la setmana passada va perdre al camp de Las Palmas (2-1), l'equip que entrena Pepe Bordalás s'ha situat en la zona de fase d'ascens gràcies a la gran trajectòria dels últims dos mesos, amb 7 victòries en els 9 últims partits i 5 en els últims 6. La plantilla grana és conscient que el repte és complicat, i més tenint en compte que l'Elx és un rival de mal batre, ja que proposa lluita i pressió, és pacient i espera les errades del rival per sorprendre'l al contraatac. L'Elx està en un moment de gran optimisme i la seva afició, que ha disfrutat de quatre victòries seguides a casa, comença a somiar en el retorn a primera divisió més de dues dècades després de l'última vegada, la temporada 1988/89. L'equip del Baix Vinalopó acostuma a començar les temporades com a candidat a l'ascens, i aquesta, després d'un inici de campanya bastant irregular, sembla que ha posat la directa per aconseguir-ho.