–Dos anys i mig tard, però Caballero li ha acabat cedint el lloc.

–«Sí. De fet, vaig arribar aquí amb la batuta de titular, perquè Caballero marxava traspassat a Turquia [a l'estiu del 2008]. Finalment, però, ell no va voler marxar i el traspàs es va frustrar. I a mi em va tocar aguantar, i molt, fins que em va arribar l'oportunitat. Ara, en els partits que acumulo, crec que he fet mèrits per demostrar també que sóc un bon porter.»

–Va arribar a perdre la paciència?

–«Jo ja tenia una experiència dilatada a segona. De fet, quan vaig venir a l'Elx portava més partits que Willy a segona A. Però vas entrant en una dinàmica de la qual no pots sortir, tot i que em moria de ganes de demostrar que podia jugar.»

–Era impossible treure el lloc a Willy Caballero?

–«Impossible, no. Però ell tenia un cartell i la porteria és una mica especial. O hi ha una lesió, o una molt mala ratxa. L'Elx no feia precisament temporades per lluitar pel descens, i quan hi ha regularitat, el més normal és que no hi hagi canvis.»

–En l'últim mercat d'hivern, i quan es començava a parlar del traspàs, el devia desitjar.

–«Sempre he dit que vaig venir per jugar, i que estava preparat. Lògicament, la marxa de Willy va ser un benefici econòmic per al club i esportiu, tant per a ell com per a mi. Se'm van obrir les portes de la titularitat, després de treballar dos anys com el que més. Mai havia protestat, i això és difícil de trobar. He treballat i callat molt.»

–Li fa la sensació que ha perdut part de la projecció?

–«Quan vaig arribar, era un porter cotitzat. El Betis i el Racing em van voler. Això potser ho he perdut, però m'ho prenc com un parèntesi. He estat dos anys al congelador, sense desgast.»

–I les sensacions al camp són les mateixes de sempre?

–«No és el mateix entrenar que jugar, i els primers partits lògicament no estàs al 100% perquè t'has d'acostumar a les dimensions o a la distància amb la defensa. Però no he notat la diferència que potser sí vaig notar l'any passat quan havia de jugar. Em trobo bé, segur i tranquil.»

–I l'equip, en plena forma.

–«Sí, estem en una molt bona dinàmica, i esperem continuar així.»

–El «play-off» està encarrilat?

–«El que pensem és en cada partit. Lògicament, si estem en un bon lloc és per mèrits propis, perquè estem fent les coses bé, però som cauts.»

–El treball i l'aspecte físic són els punts forts de l'Elx?

–«Som un gran grup, un conjunt en què tots donem el que tenim. És la millor virtut, un conjunt treballador.»

–Hi ha progressat molt Jordi Xumetra. Què en destaca?

–«És un jugador que m'ha sorprès molt gratament. Quan va arribar ja el coneixia una mica, però el seu rendiment, la seva progressió, ha estat espectacular. És un jugador ràpid, treballador i que no s'amaga. Em recorda molt Saúl, que va arribar amb alguns dubtes, va fer una gran campanya i se'n va anar al Dépor.»

–Els ha sorprès, el Girona?

–«És un conjunt amb molt bons jugadors, amb un gran domini de la pilota, amb jugadors de qualitat com Jandro. Tinc bones referències d'Agné i es veu un grup ben treballat, que sap jugar i associar-se bé, i amb desequilibri. Estan fent una temporada magnífica.»