Punt final a la superlliga femenina. Diumenge al migdia se sabrà si l'Espanyol, líder per segon any consecutiu de la fase regular, és o no campió de lliga. Com si d'un déjà-vu es tractés, les blanc-i-blaves tornen a jugar, un any més, la final contra el Rayo Vallecano amb la tornada a casa, on aquesta temporada no han deixat escapar cap punt. L'any passat el Rayo, guanyador del títol en les darreres dues edicions, va arrabassar la lliga a les d'Òscar Aja, que van quedar a les portes de ser campiones després d'empatar a Sant Adrià i no poder remuntar el gol encaixat a l'anada. La història ara és ben diferent: les catalanes tenen un lleuger avantatge i només han de rematar el valuós empat (2-2) aconseguit a Vallecas gràcies a Vero Boquete, que en els darrers partits ja s'havia acostumat a marcar gols de dos en dos –contra el Barça (2-1) i el Prainsa Saragossa (2-1)–. La ciàtica que té des de fa setmanes no li ha permès entrenar-se amb l'equip, però no ha impedit un final de temporada brillant. «Només queda un últim esforç i sortirem a guanyar perquè ens ho juguem tot a una carta», explica Boquete, que va tornar l'any passat a l'Espanyol després d'un període ple d'èxits als Estats Units, primer al Buffalo Flash i després al Chicago Red Stars (equip de la Women's Professional Soccer). Ara és la màxima golejadora de la superlliga amb més de 40 gols. La lliga és l'únic títol nacional que falta al palmarès de Boquete. Guanyar-la seria el comiat perfecte abans de posar rumb als Estats Units i incorporar-se al Philadelphia Independence, juntament amb l'espanyola Laura del Río.

Boquete: «Vaig venir a l'Espanyol a guanyar títols i la lliga encara no l'he guanyat»