El comiat que tocava a Montilivi
El Girona clou el campionat amb un partit notable i una victòria que el classifica onzè
Kiko Ratón es va acomiadar amb el 2-1, un penal gens vital, no com el de fa un any
Serra, un altre que no seguirà, havia fet l'1-0, però el Còrdova va reaccionar
Els pals van frustrar tres rematades impecables de Dorca, Jandro iDani Bautista
Sense pressió, l'equip va oferir una bona tarda als aficionats, amb un parell de gols, tres pals i moltes accions de mèrit.
Alguns jugadors van disputar els seus últims minuts amb el Girona. D'altres, ni tan sols van poder acomiadar-se sobre el terreny de joc.
Sense la pressió del resultat i amb la motivació adequada, el Girona es va treure l'espina del mal partit de fa vuit dies a Sòria. Ho va fer amb una victòria indiscutible a través d'un joc notable que va servir per acomiadar un curs excel·lent amb molt bon gust. L'onzè lloc final possiblement no faci justícia a la proposta futbolística que els d'Agné han posat en pràctica durant tot l'any, però si l'equip s'hagués accidentat ahir contra el Còrdova hauria baixat rodolant fins a la quinzena plaça i hauria estat molt més complicat trobar-hi una explicació mitjanament convincent.
El destí va voler que dos jugadors que no continuaran la temporada vinent marquessin els gols del Girona. Tots dos van celebrar-lo amb una emoció extrema. Albert Serra, un home de la casa, esprintant cap al no-res mentre no parava de besar un escut que ha lluït –sempre amb una enorme dignitat– a tercera divisió, segona B i segona A. I Kiko Ratón, un canari que té el cor robat a l'afició gironina, abraçant-se amb tots els seus companys, els de la banqueta inclosos. Casualitats de la vida, el davanter també va acomiadar aquesta lliga marcant un gol de penal. Res a veure, però, amb el que va donar la miraculosa i agònica permanència la temporada passada i gràcies al qual Girona ha pogut tornar a gaudir enguany de la segona A. Amb infinitament menys de pressió, aquest cop el xut des dels onze metres del canari va entrar net a la porteria de Jesús Coca, que es va llançar a l'altre pal.
Molts superiors.
El Girona es va fer un tip de generar joc. Va construir sempre des del darrere i va ser edificant veure com l'equip guanyava metres amb vistositat i eficiència. Ho feia triangulant, associant-se i jugant amb pocs tocs. La banda esquerra va ser un perill, amb un brillant Moha i amb Dani Bautista. Quan l'equip ho intentava pel mig, Tébar i Jandro eren la llum. Dorca, a qui Agné va voler homenatjar retirant-lo del camp abans d'hora, ha acabat la lliga a plena potència. I Kiko Ratón, ovacionat també quan va deixar el seu lloc a Keko a sis minuts del final, va fer el que millor sap fer, que és no parar de barallar-se i treballar pel bé col·lectiu.
A remolc de resultat des del minut 19, el Còrdova va sobreviure gràcies a la seva efectivitat (l'1-1 en el descans era un petit miracle per als andalusos). De fet, encara en el primer acte, Dorca i Jandro van posar a prova la solidesa dels pals de Montilivi, el primer amb una canonada i el segon amb una rematada prodigi de la tècnica. I també Bautista va fer tremolar la fusta en una segona part dominada també pel Girona que es va haver de conformar amb un 2-1 quan mereixia un triomf molt més contundent. Si fa no fa, igual com li ha passat amb l'onzè lloc final.
