2a divisió A

2a DIVISIÓ A. GIRONA

Kiko Ratón, la firma frenada i el penal

Poques hores abans de tornar cap a Tenerife, Kiko Ratón va asseure's a la sala de premsa, al costat de Xavi Julià, i es va acabar d'acomiadar. «Sense ell, el Girona no seria on és», va dir el director general esportiu. El canari va recordar el penal contra el Múrcia, però també altres anècdotes i experiències que s'endú de Montilivi. Per començar, com va arribar: «Ja estava a punt de firmar per l'Alacant [havia baixat a la segona B], però el mateix dia Diego Ribera, a instàncies de Micki Albert, em va dir que m'esperés. Gràcies a Déu, vaig venir.»

Sense samarretes.
El davanter va jugar 40 partits el seu primer curs a Girona (25 de titular i 19 de complets) i va marcar 10 gols. Aquest, l'ha tancat amb números força més discrets: 33 partits (17 de titular i 7 de complets) i 4 gols. Se'n va satisfet i sense retrets: «Prefereixo anar canviat cada dos o tres anys.» I amb l'estima de companys, empleats i aficionats. «Recordo que em van arribar a cridar: ‘Kiko Ratón, selecció'. Dolent com sóc!» No li han quedat ni samarretes per regalar: «No en tinc ni per al meu nebot.»

Amb 34 anys, l'exjugador de l'Oriola desconeix el seu futur. «Hi ha coses de segona A, però és molt aviat. Només vull que em paguin, i no demano gaire diners.» Li agradaria continuar a segona A per tornar a Montilivi, tot i que vol el Girona més amunt: «De tot cor. Si pot jugar a primera, vindré a veure'l.»

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)