Els partits
Molt en joc, molt aviat
Lliga de campions. El Vila-real es juga uns ingressos aproximats de 20 milions i algun fitxatge ja encarrilat si no és capaç de remuntar avui un gol contra el modest Odense danès
Uns fan vaga i encara no han disputat el primer partit de lliga. D'altres tot just miren d'agafar el ritme i ja es troben amb exàmens complicats. La prèvia de la lliga de campions té una dosi de trampa per al qui s'adorm o té una nit espessa, alimentant l'esperança del qui se sap més limitat però somia a viure nits històriques després de trencar tots els pronòstics a l'agost. És el cas del Vila-real i l'Odense. Els uns, molt superiors al rival, però víctimes d'una errada incomprensible del central Zapata en el tram final del partit a Odense. Els de la Plana s'hi juguen molt aquest vespre, sobretot perquè tenen una economia modesta si es compara amb els rivals habituals en l'elit europea. Al davant, uns danesos que es troben amb una oportunitat amb què no comptaven.
La diferència entre remuntar avui l'1-0 a l'Odense és, com a mínim, de 20 milions. Quedar fora de la fase de grups per culpa dels danesos seria sinònim d'una pèrdua més que important d'ingressos i engegaria a rodar l'excel·lent temporada dels homes de Juan Carlos Garrido. El caramel era la Champions i quedar-ne fora contra pronòstic seria més que dolorós. “Aquest partit genera una gran expectació. Hi ha en joc quelcom molt important i això motiva molt els jugadors, ja que ens hi juguem entrar en la competició més atractiva avui”, va ressaltar el tècnic.
De Guzmán el veurà
La remuntada comportaria una injecció de diners important i ajudaria a acabar de tancar la plantilla. Disputar o no la lliga de campions, i els 20 milions d'euros aproximats que acompanyarien l'entrada en la fase de grups, ajudaria a tancar fitxatges ja encarrilats com ara el de l'extrem holandès del Mallorca, De Guzmán.
El Vila-real encara no se'n sap avenir de la derrota del partit d'anada. Rossi i Nilmar van disposar d'ocasions clares de gol i en molts moments la superioritat visitant va ser exagerada, però els va faltar la dosi d'encert necessària, i ara es troben amb una pressió amb què no comptaven. Si són capaços de ser fidels a la identitat que la temporada passada els va dur en diferents fases a oferir el millor futbol de la lliga espanyola després del Barça, la derrota de l'anada a Dinamarca hauria de quedar en una anècdota. “Hem de treure el nostre millor futbol i aquesta necessitat és la clau. Hem de sentir la necessitat. Com més alta és l'exigència del torneig, més bé ens sentim, així que no crec que l'equip pateixi ansietat.”
El Vila-real no és l'únic favorit amb tremolor de cames. Demà serà el torn de l'Arsenal, que va obtenir un bon resultat (1-0) si es té en compte que va ser inferior a l'Udinese. No és estrany que Arsène Wenger avisi que potser farà jugar Samir Nasri, tot i que el City va anunciar que esperava tancar el fitxatge avui mateix. Si posa el francès a l'onze, no podrà jugar la fase de grups amb els skyblue. I és que els gunners tenen por de veure com l'inici de la primera temporada post-Cesc esdevé un calvari. Pitjor ho té un habitual en els últims anys en la Champions com el Rubin Kazan, obligat a una gesta contra el Lió, que va encarrilar l'eliminatòria, tal com va fer també el Bayern. Els de Munic van fer la llei del mínim esforç per evitar que el Zuric fes d'Odense i els posés la por al cos. Molt en joc.