Fa tot just dues setmanes, després de perdre per la mínima al Miniestadi contra el Barça B i acumular onze jornades sense conèixer la victòria i tres derrotes consecutives, el Nàstic tocava fons i destituïa l'entrenador, Joan Carles Oliva, i el director esportiu, Josep Maria Nogués. El consell d'administració a més, anunciava que el proper 14 de desembre dimitiria en bloc, fent encara més evident la crisi, tant en l'àmbit esportiu com institucional. Tot eren males notícies per a un equip que era cuer, a cinc punts de les posicions de salvació, i tothom era conscient, no només pels mals resultats, sinó també per les sensacions generals, que aquesta temporada faria falta gairebé un miracle per evitar el descens a segona divisió B. Ara, tot i ser conscients que el malalt encara no està fora de perill, a Tarragona es veuen les coses molt diferents, gràcies a l'arribada de Jorge d'Alessandro. El tècnic argentí assegurava en la roda de premsa posterior al 5-0 de la setmana passada contra el Sabadell, en el seu debut a la banqueta grana, que ell no era cap mag, però vista la transformació que ha tingut l'equip en encara no quinze dies, sembla que poc li està faltant per convertir-s'hi.

El Nàstic va confirmar dissabte al camp de l'Alcorcón, amb la primera victòria a fora i la segona consecutiva, que s'està allunyant a passos agegantats d'aquell equip feble i sense confiança dels primers dos mesos de lliga. Fins aquesta jornada, només un equip, el Xerez, havia estat capaç de guanyar al Santo Domingo d'Alcorcón. I d'això, ja en feia més de dos mesos, cosa que demostra el gran valor del triomf aconseguit dissabte pels grana, que es van mostrar molt segurs al darrere i van saber esperar la seva oportunitat per fer mal. Fins a l'arribada de D'Alessandro, el Nàstic no havia estat capaç mai aquest curs de marcar primer que el rival. I en aquests dos partits, no només ho ha aconseguit, sinó que ha sabut mantenir la porteria a zero, acostant-se així de mica en mica a la solidesa necessària per sortir de la zona baixa.