Rodri va arribar al Nàstic l'estiu del 2010 procedent de l'Hèrcules com un dels fitxatges més destacats, però gairebé mai ha respost a les expectatives i no va trigar a convertir-se en un dels jugadors més qüestionats per l'entorn i l'afició grana. A banda de no rendir al nivell esperat al terreny de joc, el fet d'aterrar a Tarragona avalat per la seva llarga trajectòria a segona A, de ser un dels jugadors de la plantilla amb una fitxa més alta i de signar per tres temporades, mai no l'ha afavorit. Però ara, després d'haver tocat fons en aquest inici de lliga, concretament en el partit al camp de l'Almeria, en què dues errades seves van costar dos gols en contra, el jugador alacantí de 32 anys sembla un altre des de l'arribada a la banqueta de Jorge d'Alessandro. De fet, els dos últims partits, al Nou Estadi contra el Sabadell i al camp de l'Alcorcón, en què el Nàstic ha aconseguit la victòria, són dos dels millors que ha disputat des que vesteix la samarreta grana.

Tot i passar ara un bon moment, Rodri va fer ahir autocrítica i assumeix les crítiques rebudes en els últims mesos: “Fins ara, per circumstàncies, ja siguin personals o d'un altre tipus, no he estat a l'altura i no tinc problema a reconèixer-ho, però és clar que ara m'estic sentint a gust i estic satisfet.” De tota manera, el migcampista grana assegura que els comentaris que hagi pogut escoltar o llegir, no l'han afectat: “Sempre me n'he mantingut al marge perquè cadascú és lliure de criticar i no és una cosa que m'hagi dolgut perquè s'ha d'estar a les verdes i a les madures.”

Intentant analitzar els motius de la seva millora, Rodri, un fix al doble pivot juntament amb Seoane, apel·la a l'evolució que està tenint tot l'equip en les darreres setmanes. “Quan es canvia d'entrenador, s'intenta canviar la dinàmica de grup, es juga d'una altra manera i hi ha un canvi d'actitud, perquè per sort o per desgràcia això és així en el futbol”, explica Rodri, que també afegeix que amb D'Alessandro “l'equip té les idees mes clares al camp, cadascú sap millor el que ha de fer i quina és la seva funció, i el tècnic també transmet l'alegria i la confiança que s'ha de tenir en un camp de futbol”.