Quinze anys són bastants, però Fernando Maestro encara recorda perfectament els partits de fase d'ascens a segona A que va jugar amb el Nàstic la temporada 1996/97. El porter, nascut a Sant Cugat del Vallès fa 37 anys, va jugar aquella campanya al Nàstic, provinent del Sant Andreu, i en guarda un gran record perquè assegura que hi va rebre “un tracte de meravella” i perquè allí va aconseguir un dels dos títols de lliga que ha guanyat en la seva llarga i, de moment, inacabada carrera. En la promoció d'ascens, però, el Numància es va interposar en el camí del Nàstic i va aconseguir l'ascens a segona A que els grana perseguien. Amb Jordi Gonzalvo a la banqueta, Maestro va jugar 18 partits de lliga, ja que el tècnic català era partidari d'alternar els tres portes que tenia. Els altres dos eren Rodri i Aranda.

Després de passar per l'Ontinyent, el Gandia i el Terrassa –va debutar a segona A–, el 2004 va aterrar a Alcoi, i no se n'ha mogut. L'actual és la vuitena campanya en les files de l'Alcoià, i durant aquest temps només s'ha perdut sis partits de lliga. El secret? “He tingut salut, la confiança dels tècnics i, sobretot, molt de treball, ja que ningú no m'ha regalat res”, explicava ahir Maestro, que hi afegeix un altre element clau: “Tinc 37 anys, però mantinc la il·lusió de jugar un dia a primera divisió.” Fa pocs anys, ancorat a segona B, no era fàcil pensar que tornaria a segona A, de manera que ara té dret a somiar una mica més. De moment, l'Alcoià està “donant la cara”, segons les paraules de Maestro, en la seva tornada a segona A i té clar que s'ha de fer fort al Collao per aconseguir la permanència. Dissabte visita l'estadi de l'Alcoià el Nàstic, que es retroba en el camí de Maestro una dècada i mitja després. “Serà especial, tot i que em sembla que l'únic de la meva època que queda és Ernest Canete, el fisioterapeuta”, recorda Maestro, que considera que el Nàstic té equip i entitat per mantenir la categoria.