El Nàstic no és un equip que en les últimes temporades hagi destacat per la seva capacitat golejadora i l'actual no està sent cap excepció, sinó més aviat una confirmació més. Els grana només han marcat 14 gols en 16 jornades i més de la meitat (8) els ha fet Berry Powel, que enguany està en ratxa i va camí de batre de llarg els 11 que va marcar el curs passat amb la samarreta grana. Unes xifres que fan del conjunt tarragoní el segon menys golejador de segona divisió A. Només el Cartagena, cuer amb els mateixos punts amb 9 gols a favor, presenta uns números més pobres.

L'equip està trobant a faltar l'aportació golejadora d'altres jugadors i un d'aquests casos més evidents és el de Roberto Peragón, que encara no s'ha estrenat de cara a porteria aquesta temporada. Una situació estranya tenint en compte que el madrileny, després de Powel, és el jugador que actua més en punta de l'equip, i que allà on ha jugat sempre ha registrat un bon nombre de gols al final de curs. Sense anar gaire lluny, la temporada passada al Girona, Peragón va marcar onze gols en els 36 partits que va disputar, sent el segon màxim artiller del conjunt entrenat per Raül Agné, amb els mateixos números que Jandro, i només per darrera de Despotovic, que en va fer 18. A segona divisió A, on ha jugat un total de nou temporades sense comptar l'actual a Tarragona, acumula un total de 61 gols en 287 partits disputats. És a dir, que necessita poc menys de cinc partits de mitjana per fer un gol. També a primera sap què és marcar gols. En va fer deu en les dues temporades consecutives que va militar al Rayo Vallecano (2001/02 i 02/03). La seva millor marca en un mateix curs són els 16 que va fer amb el Burgos a segona divisió B, la temporada 1999/00.

Quan els davanters no troben gol, se sol dir que es qüestió de ratxes. I sembla que només així es pot explicar una acció com la de dissabte passat contra el Recreativo, quan ja en la segona part i amb encara empat a un en el marcador, Peragón va enviar de cap al travesser una pilota que semblava més fàcil ficar-la dins que no a fora. Però tot i que la fortuna no l'estigui acompanyant de cara a porteria, Peragón és un dels homes importants d'aquest equip. Així ho indiquen els 15 partits que ha disputat. Tant amb Oliva com ara amb D'Alessandro, el davanter de 33 anys ha estat gairebé un fix jugant al darrera de Powel i si ha continuat tenint protagonisme a l'onze és per tot allò que aporta, més enllà del gol, ja que es mou bé entre línies, obrint espais perquè entrin des de les bandes Longás i Morán, i alhora treballa com un dels que més. Ara que Powel no tornarà a jugar amb gairebé tota probabilitat fins al 2012, el Nàstic necessita que altres jugadors assumeixin més responsabilitat en atac. I Peragón, tot i que prefereixi no obsessionar-se amb el gol, tant per experiència, qualitat, treball i caràcter, ha de ser un dels que es comenci a reivindicar fent el que ha fet sempre de forma sovint, marcar gols.