La tercera lesió d'encreuats en el Girona
El defensa es va lesionar al genoll dret en el tram final de l'entrenament i haurà de passar per la sala d'operacions.
A la plantilla ja han patit el mateix contratemps els davanters Javi Acuña i Ion Vélez
En la recta final de l'entrenament d'ahir, Ricardo Álvarez Richy va fer un mal gest i va caure estès a terra amb molt de mal al genoll. Els gemecs de dolor del central es van sentir de
lluny i la sensació que s'havia trencat coll i barres era tan evident que la ressonància que se li va fer el migdia a la clínica Bofill només va servir per constatar el que ja tothom es temia: trencament dels lligaments lateral extern i encreuat anterior del genoll dret, amb fissura de menisc i contusió òssia. A Richy l'espera una visita al quiròfan i una llarga recuperació no inferior a sis mesos. Se li ha acabat la temporada.
Richy va abandonar Montilivi acompanyat pel massatgista, Juan Carlos Gallego, i el director esportiu, Mario Barrera. Un cop li van confirmar l'abast de la lesió, el central va afirmar que estava molt millor d'ànims: “He rebut moltes mostres de suport, tant per telèfon com a través de les xarxes socials”, va dir Richy, que ja va deixar enrere quan era jugador del Celta B una lesió de lligaments encreuats, però a la cama esquerra: “Ja he passat per això. Potser és el motiu perquè estigui tan tranquil i amb la moral tan alta. La primera vegada sí que vaig quedar destrossat.”
Canvi de plans?
El contratemps de Richy pot significar un canvi de plantejament del club respecte a les incorporacions. El Girona encara disposa de tres centrals (Migue, Tortolero i Rigo), però l'equip ha quedat minvat en defensa, en què s'hi ha d'afegir la baixa de David Garcia (en té encara per a un mes). Tot plegat podria motivar que el club optés per apuntalar la rereguarda, amb el benentès que Josu Uribe també vol que el Girona creixi des de la consistència i la solidesa defensiva. Malgrat tot, el club tindrà marge per reforçar-se fora de mercat, ja que Richy és una baixa de llarga durada.
Els precedents
Només feia una setmana que s'entrenava amb els seus nous companys quan Javier Acuña es va trencar els encreuats el mes de juliol. I no era pas la primera vegada que tenia aquesta lesió, sinó la tercera (la segona al genoll dret). El davanter cedit pel Madrid ja s'havia trencat els encreuats al filial blanc i també al Recreativo. L'altre cas de lesió de llarga durada va ser el que va protagonitzar Ion Vélez el 2 d'octubre a Chapín. El davanter va patir una esgarrifosa entrada del porter del Xerez Toni Doblas, que li va provocar el trencament del lligament lateral extern i dels lligaments encreuats anterior i posterior del genoll dret. Mentre que Acuña està recuperat i preparat per al debut amb el Girona, a Vélez encara li queda un llarg procés de recuperació.
Una ratxa de contratemps d'aquesta envergadura només té precedents en el Barça del curs 2005/06 quan l'equip dirigit per Frank Rijkaard va tenir fins a quatre lesions de lligaments encreuats. Les van patir Motta, Larsson, Edmílson i Gabri.
Dani Mallo: “Hem de donar la cara i admetre que els màxims responsables som nosaltres”
Dani Mallo no ha tingut ni un sol minut en la lliga aquesta temporada, però difícilment dins la plantilla del Girona es pugui trobar un millor exemple de professionalitat i d'implicació. També hi és per donar la cara quan van mal dades, com ara aquesta setmana en què l'equip ha estat sacsejat per un canvi d'entrenador. “Tots els jugadors estem afectats pel que ha passat, però hem de donar la cara i admetre que som els màxims responsables dels resultats i de la classificació de l'equip.” Lluny de buscar excuses, Dani Mallo no va tenir cap problema a posar-se també a primera línia de foc, encara que ell no hagi rebut cap dels 34 gols que ha encaixat el Girona. “Lamentem molt que s'hagi arribat a la situació de destituir un entrenador quan els màxims responsables a tots els efectes som nosaltres”, va insistir el porter gallec. Dit això, Mallo també va afegir que és un mal moment per capficar-se amb el passat i lamentar errors. “Dissabte hi ha partit”, recorda. La plantilla ja ha fet quatre sessions sense Raül Agné i en les tres últimes ja ha treballat amb el nou tècnic, Josu Uribe. “Intentarem ajudar-lo i donar-li [a Uribe] el que potser no vam saber donar a Raül”, va argumentar el capità, conscient que un alt percentatge de l'èxit o del fracàs tornarà a repercutir en el vestidor: “Som nosaltres, al camp, els que hem de revertir aquesta situació i salvar el club, que està per sobre de totes les persones que el formem.”
La plantilla també està al corrent del malestar que està provocant la mala ratxa de l'equip dins el consell d'administració, que s'ha vist obligat a fer una gran inversió (entrenador i reforços) per mirar de canviar la dinàmica: “Entenem que el club i la propietat estiguin molt descontents. I nosaltres som els primers que també ho estem. És el nostre prestigi, el nostre treball... M'agradaria dir-vos que tenim la fórmula màgica, la tecla, la clau, però només hi podem posar treball.” La intensitat és el xarop que recepta Uribe com a pla de xoc per sortir de l'espiral negativa. La intensitat també era innegociable per a Agné. Es pot fer més? “Sí. Crec que hi ha capacitat per millorar el grau d'exigència. I si no, n'haurem de buscar on sigui. Sense excuses. La competició ens ha dit que donant el 120% es guanya, i ens ho ha ensenyat l'Alcoià guanyant l'Elx, un equip que també és molt intens”. I va concloure: “Tots ens hem de barallar més. I els bons jugadors que tenim, posar a més la seva qualitat al servei de la lluita.”
Publicat a
Notícies
Dimarts,19 novembre 2024