“El club i la plantilla sempre han transmès tranquil·litat, que no s'ha de confondre amb relaxació. Però el nivell de competitivitat a la categoria és tan alt que fa que costi molt aconseguir punts, i quan falten deu jornades no podem dir encara quin és el nostre objectiu i per què acabarem lluitant.” Paraula de Lluís Carreras. El tècnic de Sant Pol de Mar es mostrava així de prudent després de la victòria per la mínima de dissabte en el duel català contra el Nàstic (1-0). Però la realitat és que el Sabadell té la permanència gairebé al sac i només falta acabar de rematar la feina.

Carreras va avisar en la prèvia contra el conjunt grana que el partit contra els de D'Alessandro era una final. I els arlequinats van aprovar l'examen. El triomf contra els tarragonins serveix per tallar una mala ratxa de cinc jornades sense guanyar (l'última havia estat el 25 de febrer a casa contra el Dépor pel mateix resultat). Serveix per venjar-se de la derrota més contundent rebuda aquesta temporada (5-0 al Nou Estadi), però sobretot serveix per esvair dubtes entre l'afició i donar oxigen a una plantilla que, segons el tècnic, sempre ha estat tranquil·la. Tenir onze punts de coixí respecte al descens –el Sabadell és dotzè amb 41, i l'Alcoià, dinovè, amb 30–, quan falten només deu jornades per al final, permet ser optimistes. De fet, mirant els precedents dels últims deu anys, mai cap equip que tenia una diferència tan gran respecte als llocs de descens en aquest punt de la lliga ha acabat baixant. El cas més sagnant va ser el del Granada, en el curs 2007/2008, que era tretzè quan faltaven deu partits, amb sis punts de coixí, i va acabar penúltim després d'aconseguir només cinc punts de 30 en l'últim tram. Aquell mateix any, Cadis i Racing de Ferrol, catorzè i quinzè a deu partits del final, també es van acabar cremant.