La vinculació sentimental que encara tenen alguns dels jugadors que fa un any van ajudar el Sabadell a deixar el club a la segona divisió i que, per diversos motius, van baixar del vaixell encara és latent. Dilluns va fer un any que el Sabadell va complir el somni pel qual feia 18 anys que lluitava: l'ascens de categoria. El va assolir amb un bon grapat de jugadors que s'hi van deixar la pell per aconseguir-ho i que, dissortadament per ells, van haver de marxar.

Aquests futbolistes, com ara Mikel Azparren i Chapi Arnau, han viscut la temporada del Sabadell des de la llunyania, després d'un dels millors cursos de les seves vides. “No és gens fàcil aconseguir el que vam aconseguir al seu moment; es van donar diverses circumstàncies en moments oportuns que ens van conduir a l'ascens, com ara acabar primers contra equips amb pressupostos superiors”, recorda Azparren, que ha jugat tota aquesta temporada amb el Lleida Esportiu. “Recordo que va ser un gran dia, un dia impressionant, amb el millor partit que he tingut mai a la meva carrera”, admet amb il·lusió Chapi Arnau, lateral dret del Ceuta.

Si als 4.000 socis que té ara mateix l'equip arlequinat se'ls preguntés pel moment de l'ascens, sense cap mena de dubte triarien el gol de Marc Fernández. Va ser prop de deu minuts després de començar la segona part, en una de les poques jugades –gairebé l'única– en què el Sabadell va poder trenar una jugada amb claredat. “A mi em va agafar just quan estava escalfant a la banda dreta de l'atac, amb l'Alberto Manga; vaig veure la pilota entrar i que el Marc venia a celebrar el gol amb nosaltres, i després tothom s'hi va afegir”, comenta Arnau, que no va sortir fins després de la represa.“Hi anàvem amb l'objectiu de marcar i, quan vam aconseguir-ho, tots sentíem que ho teníem realment a prop”, sosté Azparren. “Això sí, recordo un calfred quan va marcar Lanzarote l'1-1, i em van passar pel cap totes les promocions que he jugat i que, malauradament, no han acabat bé”, confessa el jugador, que sí que va jugar el partit de tornada de titular juntament amb Agustín.