Els esde­ve­ni­ments de Varsòvia entre rus­sos i polo­ne­sos han creat un pre­ce­dent inad­mis­si­ble per la UEFA en aquesta com­pe­tició. El màxim orga­nisme ens ho ha fet saber i ha fet incís que incre­men­ta­ran el vin­cle amb les for­ces de segu­re­tat per tal d'asse­gu­rar l'ambi­ent fes­tiu del tor­neig. I al car­rer es fa latent. Holanda i Por­tu­gal s'enfron­ta­ven ahir a Khàrkiv en un par­tit de tensió, deci­siu per a uns i altres, i des de l'orga­nit­zació tot van ser pre­cau­ci­ons. Ja el dia abans del par­tit, tor­nant a quarts d'onze de la nit cap a l'hotel, cèntric però no espe­ci­al­ment tran­si­tat, patru­lles d'agents a cada xamfrà. Alguns d'ama­gats rere cada can­to­nada, cor­rent amunt i avall com per­se­guint algú tot i l'apa­rent qui­e­tud.

Ucraïna ja ha estat sufi­ci­ent­ment expo­sada a la crítica per arris­car-se encara més, i en un dia com ahir, a Khàrkiv, tot eren bar­re­res i limi­ta­ci­ons. Un perímetre de segu­re­tat envolta el Meta­list Sta­dium en un radi de més d'un quilòmetre. Ni auto­bu­sos, ni taxis, ni tan sols el metro. La parada Sportyvna deixa l'afi­ci­o­nat a tocar de l'estadi, però ahir, no; una bri­gada de poli­cies puja al com­boi i amb un parell de crits, tot­hom a baix. Pros­pekt Gaga­rina, Ploshcha Povs­tan­nya i Zavod Malys­heva són les úniques esta­ci­ons que t'acos­ten al com­plex espor­tiu del Meta­list, però cal cami­nar, i força, sota la intensa xafo­gor que, ama­nida amb alguna tem­pesta pun­tual, acom­pa­nya l'Euro­copa.

Tot ple­gat un pano­rama com­pren­si­ble després del que es va viure a Varsòvia, però extrem per con­tro­lar una marea oranje sense mala fe. No sé com deu estar Holanda a hores d'ara, però me la puc ima­gi­nar mig buida. Tots són aquí. Durant l'espera entre un par­tit i l'altre es fan invi­si­bles, molts tor­nen a Polònia, però quan s'acosta el moment els car­rers es tenyei­xen de taronja. Sí, la fama de ser els lla­tins del nord els està ben atribuïda. Són soro­llo­sos i es fan notar des de pri­mera hora del dia. Alguns fins i tot hi han dut les bici­cle­tes. Del color del com­bi­nat naci­o­nal, guar­ni­des amb ban­de­res per a l'ocasió, tran­si­ten pels car­rers de Khàrkiv dema­nant pas amb vehemència. Se sen­ten com a casa i cir­cu­len com si això fos Ams­ter­dam. Alguns d'ells fa dècades que acom­pa­nyen el com­bi­nat que ara diri­geix Bert van Marwijk a tots els racons del pla­neta. Aquí, els rep una Khàrkiv pru­dent fins a l'extrem, però l'espe­rit és sa. Així és difícil que algú pren­gui mal.