“Aquí, l'Euro­copa ja s'ha aca­bat. Estem des­mun­tant i no s'hi pot tre­ba­llar.” Aques­tes són les pri­me­res parau­les que escolto el meu dar­rer dia a Khàrkiv. No han pas­sat ni dotze hores del dar­rer par­tit al Meta­list Sta­dium i l'euro­peu es dis­sol entre les mans d'una ciu­tat ucraïnesa que ha espe­rat durant anys una set­mana que ja s'ha eva­po­rat. De veri­tat que la UEFA no ha pen­sat en mi? Bé, en mi i en com­panys que encara pas­sa­ran unes hores a la ciu­tat abans de can­viar de destí. Doncs no, aquí ja no hi ha ni ras­tre de l'Euro­copa. Són les 11 del matí i el que fins avui ha estat el cen­tre de premsa de Khàrkiv recu­pera el seu color habi­tual, el d'un con­ces­si­o­nari Hyun­dai al cen­tre de la ciu­tat. “Ja és impos­si­ble tre­ba­llar aquí”, em repe­teix un dels ope­ra­ris.

Em que­den encara una dot­zena d'hores perquè el meu tren surti rumb a Donetsk i em trobo al car­rer, amb dues male­tes i una neces­si­tat impe­ri­osa de tre­ba­llar que s'ha esvaït tan ràpid com el fut­bol en aquesta ciu­tat fron­te­rera amb Rússia. Intuïtiva­ment: metro, parada Derzh­prom. La plaça de la Lli­ber­tat, una fan zone desèrtica i el Khàrkiv Palace Hotel, el més ostentós de la ciu­tat, cons­truït per Olek­sandr Iaros­lavski, pro­pi­e­tari del Meta­list i de bona part dels som­nis d'aquesta ciu­tat. Seria molt mala sort que no hi hagués Wi-Fi.

“Sí, sí, passi, cap pro­blema, aquí té accés a Inter­net gratuït.” De sobte em trobo en un gran vestíbul, sobre una catifa que deu fer ben bé 20 centímetres de gruix i con­ver­sant de fut­bol amb Chris­tian Karem­beu men­tre repe­tei­xen l'esperpèntica actu­ació d'Holanda con­tra Por­tu­gal. L'Euro­copa s'ha aca­bat, però Khàrkiv em som­riu fins al dar­rer ins­tant. Un pia­nista acom­pa­nya una jor­nada de tre­ball tan alter­na­tiva com com­pla­ent. La ciu­tat de la cul­tura, la que també ha fet anar de cor­coll milers d'afi­ci­o­nats per poder assis­tir als par­tits, la mateixa que ha gene­rat dub­tes a l'orga­nit­zació fins a l'últim ins­tant, és la que m'ha aca­bat d'assen­tar en un país tan esquerp d'entrada com Ucraïna. M'enduc un bon record de Khàrkiv camí d'una Donetsk que, per les referències que en tinc, em des­perta intran­quil·litats, però amb la consciència que ja he aga­fat el ritme de vida al país i espe­ro­nat per una com­pe­tició que, ara ja sí, entra en la fase de les pas­si­ons desen­fre­na­des.