Espanya es posava les mans al cap. Contra la més que mediocre Geòrgia el combinat estatal no passava de l'empat sense gols, víctimes d'una espessor enorme, incapaços de trobar el mínim d'inspiració per aportar un mínim de llum enmig de l'avorriment. Cesc va exercir de revulsiu per sortir a deu minuts del final i oferir una assistència precisa que Soldado va convertir en el 0-1 en l'estrena en la fase de classificació per al mundial 2014.

L'onze de setembre de 2012 passarà a la història, però no precisament pel partit d'Espanya a Geòrgia. Ni tan sols en la història futbolística. Ans el contrari. El guió establert d'onze voluntariosos i més que fluixos jugadors penjats del travesser del seu porter demanant el xiulet final des del minut u, amb l'esperança de gratar un punt o fins i tot aliar-se amb la fortuna si un dels rebutjos llargs derivava en contra letal o alguna acció a pilota aturada donava fruits. I al davant, un equip molt superior, farcit de talent i que ja intimida només amb la presència després d'encadenar dues eurocopes i un mundial.

Al guió establert només va fallar-li una premissa: la inspiració. Toc, toc i més toc per tenir una possessió de pilota tan escandalosa com intranscendent. Fins al punt que malgrat combinar tant l'únic perill a la primera meitat van ser xuts llunyans de Silva, al pal, i Xavi. L'egarenc, qui si no, va ser capaç però de trobar una escletxa en la teranyina georgiana per deixar Soldado sol davant del porter, que va desviar la rematada. A la represa Del Bosque va veure clar que calia provar alguna alternativa i va sacrificar Busquets i Arbeloa per donar entrada a Pedro i, al tram final, Cesc. Cap ocasió clara dels visitants i en canvi els locals havien rematat al pal en una mitja volta d'Amisulasvili al minut 53. I a cinc del final, Xavi va servir un córner en curt, Cesc va veure Soldado sol i el 0-1 va ser definitiu, malgrat un ensurt al temps afegit.