El futbol depèn molt dels resultats, que són els que et donen confiança. L'empat contra el Sabadell va ser esperançador i la contundència amb què vam guanyar a Guadalajara ens va donar molta tranquil·litat per continuar tenint aquesta idea de joc i bon tracte amb la pilota. També sabem que en algun moment de la temporada tindrem alguna davallada, que espero que tardi i sigui curta, perquè l'únic objectiu és no patir.

Sí. Per la raó que fos no vam començar bé, els objectius eren molt ambiciosos i al principi ja es va veure que ens costaria molt assolir-los. Això va acabar sent una llosa molt pesada per al vestidor. Per sort, allò va ser una lliçó i aquest any s'han posat els peus a terra. Ens queden moltes batalles i partits complicats que no seran tan bons com el d'aquest diumenge contra Las Palmas. Però el més urgent és arribar als 50 punts.

Rubi ha estat la pedra angular d'aquest projecte. Ja hi era l'any passat; ha parlat amb els que ja hi érem; ha portat jugadors del perfil que creia que necessitava i, sobretot, ha apostat molt fort pel futbol. És una aposta arriscada això de jugar des de darrere, però tots creiem molt en aquesta idea i la intentem portar a la pràctica.

Està a la vista està. No és fàcil marcar tants gols. Evidentment, no sempre en marcarem cinc, però en cada partit generem ocasions. I n'hem encaixat només tres. Això també és simptomàtic que, tot i que juguem amb aquest risc, no fem bogeries.

No. No hi ha ningú indiscutible en aquest equip, i s'ha demostrat en aquestes jornades. Jo intento fer-ho el millor possible cada dia, als entrenaments i els partits, per continuar sent titular o perquè ningú em pugui retreure res. I respecto moltíssim el treball d'Isaac Becerra, que té unes grandíssimes condicions, i d'Albert Quintanas, que està fent una evolució meteòrica.

Es el missatge que la direcció i el secretari tècnic ens han volgut transmetre aquest estiu: que hi hauria aigües tranquil·les. Per nosaltres és molt important i ho agraïm molt.hi posarem el nostre granet al camp.

Per descomptat. I cadascú ho viu com li toca, tot i que nosaltres, els futbolistes, ens hem hagut d'adaptar tota la vida a les circumstàncies. De vegades, quan la gent parla del futbol, parla de les grans estrelles que guanyen centenars de milions. Però aquests són una minoria. I la resta, els que no som de primera, no som aliens a la societat, i lògicament som més sensibles als problemes que els grans astres.

Hi ha de tot. Però parlar de quantitats és dur perquè hi ha gent que ho està passant molt malament i amb només 400 euros al mes.

Vaig aprendre a parlar gallec al meu poble abans de parlar castellà. Es la llengua que els meus pares i els meus avis parlaven. Al col·legi, després, vaig aprendre el castellà. I, quan vaig marxar de la Corunya per anar a Portugal [Sporting de Braga], vaig haver d'aprendre portuguès. Per necessitat? Pot ser, però no ho veia gens estrany. És normal. Si vas a un país que no és el teu i tenen un altre idioma i uns altres costums i vols viure allà, has d'aprendre l'idioma i adaptar-t'hi. I jo, encantat, perquè això enriqueix la persona. Després vaig anar a Escòcia [Falkirk] i vaig haver d'aprendre anglès pel que ja he comentat. I, quan vaig venir a Catalunya, el mateix. Que aquí tens l'avantatge que pots parlar castellà perquè tothom l'entén? Sí, però l'idioma és el català. El castellà també, però jo ja el tenia. El meu fill parla català perfectament perquè l'ha après aquí; jo no el parlo tan perfectament. Sóc gallec i m'agrada que la gent parli gallec. I respecto moltíssim el castellà i l'espanyol. Entenc que aquí la gent vulgui parlar català, perquè es el seu idioma. I, si vinc aquí a treballar, el mínim que puc fer és intentar aprendre'l i parlar amb els catalans en català.

Com que jo he tingut la sort de viure en diversos països, intento no fer cas dels estereotips. A la gent la coneixes a casa seva, no pel que t'expliquen de fora. Jo estic molt content i feliç d'estar aquí, i la meva família també, que és el més important. No puc parlar malament de res del que m'he trobat.

No m'ha sorprès. Entenc que el sentiment independentista sigui molt fort a Catalunya. Però són qüestions polítiques, més profundes del que jo conec. Entenc que en l'àmbit cultural, idiomàtic, històric, Catalunya és un país, igual que ho és Galícia, però no em vull posar en altres temes perquè s'escapa dels meus coneixements. I, en un terreny que no conec bé, no m'hi vull ficar. Respecto molt la gent que s'ha manifestat perquè es la seva opinió, però també la gent que no hi va anar.