Poca broma amb el Girona
La cinquena seguida a casa. Els de Rubi capgiren un 0-1 contra el Numància amb gols d'Acuña (51'), Jandro de penal (57') i Benja (79') i mantenen la quarta plaça
numància1
girona3
Ja no és flor d'un dia, sinó que s'ha superat una quarta part del campionat i el Girona es manté entre els millors i es mostra indomable a Montilivi. El conjunt de Rubi va enllaçar el cinquè triomf a casa, on l'única cosa que no s'acaba d'entendre és que l'afició no sigui molt més nombrosa amb tot el que està ensenyant l'equip cada vegada que juga al seu estadi. Els que hi van, disfruten i ja han fet l'onada més d'una vegada, com ahir. Els que no, s'ho perden. I el Numància, que en el descans tenia motius per creure en el triomf, se'n va tornar cap a casa amb la cua entre les cames. Com la Ponferradina, Las Palmas, l'Sporting i el Recreativo. De moment...
A remolc
El Girona s'havia de trobar algun dia amb un escenari desconegut, i va ser ahir. Amb una activació inferior a la d'altres duels –també hi devia ajudar la doble muralla que el Numància va aixecar a prop de l'àrea d'Herrerín–, els de Rubi no van trobar escletxes per on endinsar-se a l'àrea i fer mal. I perquè tot fos més difícil, els locals van encaixar el 0-1. Només havia passat un quart d'hora, suficient per veure que l'equip de Sòria tenia millor ritme de partit. Sòlids en defensa, els visitants també es van desplegar amb velocitat i criteri al contraatac amb un incisiu Natalio, l'autor del gol.
Hi havia temps de sobres per reaccionar, però el Girona va continuar espès. Dominador absolut, sí, però espès. Jandro i Felipe van aparèixer poc, cosa que va complicar les connexions i les triangulacions a prop de l'àrea. Es va veure una mica més Juanlu, que va treure un parell de centrades interessants des de la dreta, sobretot una just abans del descans que Tébar no va saber connectar amb precisió quan a la grada ja es cantava l'1-1. Tots els intents anteriors els havia desactivat la defensa visitant, molt segura per l'eix amb l'exgironí Rigo –debutava en lliga– i Regalón. L'envergadura dels visitants també desaconsellava explotar o abusar del joc aeri malgrat les molles que té Acuña als peus.
Minuts de rauxa
No va moure fitxa Rubi en el descans, però va ser imperatiu que l'equip posés molta més intensitat per intentar posar en problemes el Numància, que feia la impressió que es trobava molt a gust.
Però a aquest Girona ningú no se'l pot prendre a broma. Té talent i té gol. I quan troba la inspiració és complicat frenar-lo. Sense gairebé ni adonar-se'n, el Numància ja anava per sota en el marcador en el minut 57. Del 0-1, ja no en quedava ni rastre. Felipe i Acuña es van associar per fer l'empat –el paraguaià es va emportar el pal de la porteria en la rematada de cap– i unes mans a dins l'àrea de Satrustegui que l'àrbitre no va veure però sí l'assistent van costar el 2-1 –Jandro no va fallar des dels onze metres– als visitants. Van tractar d'insuflar velocitat a tres quartes parts de camp amb Del Pino i Cedric, sense èxit.
Amb el marcador a favor i Tébar exhibint una superioritat total en el mig del camp, el Girona va continuar creixent. El madrileny va començar una triangulació que va continuar Jofre i va culminar Benja, que va fer el 3-1 en la primera pilota que tocava. Els visitants van abaixar el cap i el Girona va monopolitzar la pilota i la va jugar com va voler fins que l'àrbitre va dir que allò s'havia acabat.
L'equip més realitzador de tota la segona A
Ni l'Elx, que camina amb pas ferm en el lideratge i només ha cedit quatre punts en tota la lliga, ni el filial del Madrid, tan acostumat a fer-se un tip de marcar gols com de rebre'n. El Girona és ja l'equip que més gols ha marcat de tota la segona divisió. Amb 24 dianes, l'equip de Rubi supera la mitjana de dos gols per partit (se n'han jugat 11) i està especialment inspirat a Montilivi, on l'afició ja ha celebrat disset gols. De moment, el prometedor inici ja ha servit per assolir una fita que no s'havia aconseguit en les quatre anteriors temporades a segona A. El Girona va encadenar la cinquena victòria seguida com a local, amb la qual cosa supera les quatre que va enllaçar el curs 2010/11. Ara, el Girona ha marcat un nou rècord, i té capacitat de fer-lo encara més durador. Seria agosarat, de tota manera, pensar que es pot arribar a la xifra de l'anterior ratxa més llarga de triomfs a casa. Van ser 8, però ja fa set cursos (2005/06) i el rècord es va aconseguir a 3a. Tot i quedar campions, els gironins van haver d'ajornar un any més l'ascens a 2a B.