Símptomes de recuperació
Sabadell. Els arlequinats, més eficients en la recaptació que no pas en l'administració i l'execució, van empatar a El Molinón en un partit molt accelerat però que deixa molt bon gust als vallesans
sabadell0
sporting0
El Sabadell està avesat a tenir la pilota per triomfar. És un equip dissenyat per gaudir el màxim de temps possible amb la pilota, administrar-la i generar perill a les bandes. En el partit d'ahir a El Molinón, el conjunt arlequinat no va estar tan encertat com hauria volgut; ni tan sols va tenir la presència a l'àrea rival que acostumava a mostrar en altres partits. Però almenys va donar molts problemes a l'Sporting, que venia d'una dinàmica guanyadora (tres victòries consecutives), mentre que els de Carreras arribaven amb un punt de 15 possibles. El joc es va desenvolupar sobretot al mig del camp, i els dos equips, que amb prou feines podien encadenar tres passades, centraven els esforços a recuperar la pilota com més aviat millor. Els de la creu rosa van guanyar aquesta batalla (l'Sporting, per exemple, va cometre més faltes), però en canvi els va faltar certa paciència i precisió, dos conceptes casats. Resumint, es van veure símptomes que denoten que el seu futbol anirà a més, sobretot a casa.
El Sabadell va patir, sobretot a l'hora de treure la pilota des del darrere. Els arlequinats van perdre un bon grapat de pilotes, que van desembocar en jugades perilloses per mitjà de Bilic (6') i Sangoy (14' i 19' i 21'). El moment de calma va arribar a partir de la mitja hora, quan el domini es va equilibrar, i els arlequinats es començaven a mostrar a Juan Pablo. Uli Dàvila va tenir la millor ocasió en tot el partit, però va rematar amb un xut massa fluix i previsible.
El partit estava molt accelerat, amb els dos equips pressionant molt la pilota, i sovint hi va faltar la precisió a l'hora de tenir-la. I en una jugada a pilota aturada, l'Sporting va estar a punt de marcar amb una rematada de Gregory que va treure amb els punys Nauzet, i després Moha a la ratlla de gol.
Domini altern
Després de passar pels vestidors, el Sabadell va avançar més la línia de quatre i el partit encara es va revolucionar més. Hi havia més pressió a la zona ampla i l'equip ja deixava de partir-se en dos. L'Sporting cada vegada dominava menys, per bé que els de Carreras tampoc ho van aprofitar per arribar, però sí per estar més tranquils. Els arlequinats provocaven amb facilitat faltes locals que els permetien accions més productives en il·lusió que no pas en realitat.
Qui sí que va estar a punt de marcar així va ser Carmona, que va entrar per Sangoy pels problemes d'encert de l'argentí. El xut de l'ex del Barça va besar el pal dret de Nauzet en l'única jugada de perill de l'Sporting en la segona meitat (84'). Abans, a Carreras no li estava desagradant el que veia i va trigar 70 minuts, inusualment en ell, a canviar jugadors. Eneko, generós com sempre en l'esforç, va donar pas a Collantes, que va donar un altre aire a l'atac. Totes les accions de perill venien per la banda de l'ex del Cartagena, però el Sabadell, com l'Sporting, s'havia buidat tant al darrere que no va tenir forces en el moment i el lloc on es distingeixen els jugadors corrents dels ben pagats.
Òscar Ramírez i Aníbal, a la banqueta
El lateral ex del Badalona va pagar el seu desencert la setmana passada contra el Còrdova –i una mala ratxa en els últims partits, en què no ha estat gaire bé– amb la banqueta contra l'Sporting. Un lloc que també va compartir amb Aníbal Zurdo. Carreras va premiar Ulises Dàvila, que havia marcat la setmana passada, i va deixar l'ex del Guadalajara i Benidorm en la suplència després de no haver marcat en tres partits seguits. Al darrere, Pablo Ruiz i Toni Lao, teòrics suplents, van complir amb escreix.
Publicat a
Notícies
Dissabte,29 juny 2024