Sabadell
L'altra cara de l'aventura
Víctor Espasandín torna a Catalunya després d'una experiència traumàtica a l'Omonia Nicòsia, on va tenir problemes de tot tipus
La seva gran temporada, amb una adaptació genial al sistema de Carreras, s'ha vist truncada per culpa d'una lesió que el tindrà a fins l'abril fora dels terrenys de joc
Ni el mateix Víctor Espasandín (la Corunya, març del 1985) s'hagués imaginat mai l'impacte que ha tingut en el Sabadell. La seva lesió en el tendó del conducte peroneal dret i per la qual s'ha hagut d'operar i estarà de baixa quatre mesos ha truncat la meteòrica arribada del lateral a la plantilla del Sabadell. El gallec s'havia convertit en un dels fixos de Lluís Carreras (fins a la lesió només s'havia perdut el primer partit de lliga) gràcies a un sistema que li va com l'anell al dit. “És una de les grans sorpreses d'aquest any”, afirmava fa mesos el tècnic, que ara haurà de fer servir Òscar Ramírez i algun fitxatge per suplir la seva baixa. Però abans de guanyar-se la confiança de Carreras, Xavi Roca i tota l'afició del Sabadell, Espasandín ho va passar molt malament. Va ascendir a segona A amb el Barça B i de seguida va acceptar una oferta que el portaria a Xipre, un país que li du més mals records que no pas bons. “Al final et quedes amb totes les experiències vitals perquè de tot se n'aprèn, però sí que penses: Què he fet jo a Xipre? Coneixes un altre país, practiques l'anglès però esportivament vaig perdre una temporada i mitja”, s'acincera.
Arribada amb els honors
No havia acabat la temporada amb el Barça B que Espasandín i Rueda van signar per l'Omonia de Nicòsia. “Allà arribo i em trobo que estan tots bojos pel futbol. És una religió. Per allò bo i dolent”, afirma el lateral, que es va trobar amb situacions molt desagradables quan les coses es van torçar una mica. “De vegades, el club deixava entrar els aficionats als entrenaments i t'amenaçaven.”
Un dels aspectes que va valorar més a l'hora de signar per l'Omonia va ser les diferències econòmiques. “Pensant en la meva situació que no sóc ni un crack ni per la meva posició em pagaran massa, va influir molt. I a més, ens ho van pintar molt bé. Ens van dir que el club no va tenir cap retard en el pagament prèviament. Però és clar, fins l'any que vam estar nosaltres”, reconeix. Passats tres mesos, van començar els retards en les mensualitats, les llargues en els pagaments fins a una situació límit. “Abans d'anar-me'n vaig estar tres mesos apartat de l'equip perquè no comptaven amb mi. Jo tenia tres anys signats i em devien mig any. Em van pressionar per marxar però no em pagaven”, afirmava el jugador.
Esportivament
Finalment va arribar a un acord per sortir d'un equip que mai li havia donat gaires oportunitats. “De vegades sents que et mereixes jugar més, però incomprensiblement no et trien. De fet, vaig encadenar quatre partits consecutius titulars, ho vaig estar fent molt bé fins que em van expulsar contra el màxim rival, l'Apoel, i aquí ja no vaig tornar a jugar mai més.” Tres mesos amb un preparador que s'entrenava amb ell mitja hora fins que a mitja temporada va dir adéu a l'aventura.
Publicat a
Notícies
Dilluns,1 juliol 2024