Davant la lesió de Juanjo Ciércoles (en tindrà encara per una o dues setmanes més) i la marxa d'Hèctor Simon a Fernando Llorente (Segòvia, setembre del 1990) se li obre una petita esperança per tornar a jugar. El migcampista fitxat pel Vila-real la temporada passada està sent un dels jugadors que està jugant menys aquest curs, tot i començar de titular. Els tres primers partits va sortir des del principi, i des que Carreras va canviar la intenció del dibuix, no ha tornat a aparèixer. Llorente, per al tècnic, era ideal en un sistema més pròxim al doble pivot amb Ulises enganxat amb el davanter centre que no pas a l'actual amb un pivot per davant de la defensa i dos interiors tot terreny. “Sempre hem jugat amb el 4-3-3. Ara bé, crec que m'he adaptat bastant bé jugant amb el triple pivot actual, tinc les idees bastant clares, però ha de decidir-ho l'entrenador”, afirma un Llorente que reivindica la seva polivalència: “No t'ho puc dir gaire alt perquè amb aquest sistema no he tingut massa protagonisme, però tant d'interior arribant com de pivot contenint en sóc capaç.”

Al Vila-real B el curs passat, Llorente jugava amb un doble pivot, habitualment al costat d'un jugador de perfil més contenciós: “La meva feina no era ni d'atac ni de defensa, era més aviat global, tant en la primera part de la temporada amb Marcos Gullón com en la segona, quan va marxar”, analitza.