Sumen i es reconeixen
Sabadell. Els arlequinats obtenen un punt d'un partit carregós i es retroben a estones amb el seu futbol de combinació habitual. Les sorpreses a l'onze van millorar les prestacions a domicili
SABADELL1
GUADALAJARA1
Feia molts dies que el Sabadell no oferia bones sensacions a domicili. Feia dos mesos en què els arlequinats han suat sang i aigua en camps rivals i en què a casa dissimulaven amb els grans resultats una petita crisi d'identitat del futbol genuí imposat per Carreras. Ahir van obtenir un punt molt valuós –puntuar al Pedro Escartín anava molt car– però sobretot es va retrobar amb si mateix, a estones, i amb el seu futbol. Perquè tot i que tant la primera com la segona part va començar força dubitatiu, el Sabadell va tornar a marejar el rival amb passades rases sobre la gespa. Era un senyal que ara que ve el tram decisiu, això ja rutlla.
Els arlequinats no van arrencar gens bé, ja que van patir excessivament en el joc per bandes del Guadalajara. Des de la banda dreta del seu atac, els homes de Terrazas bombardejaven l'àrea dels vallesans, que responien bé però que no aconseguien administrar la pilota. No els durava ni dues passades. Els locals van inaugurar el marcador amb una centrada d'Erice posada dins l'àrea per Soriano i introduïda en la pròpia porteria per Goni (22'). La sort de Xerez els va girar l'esquena.
Domini de la possessió
Després del gol, a poc a poc els arlequinats van anar adquirint la possessió de la pilota. Rasaven l'esfèrica i superaven amb criteri la pressió a camp rival dissenyada per Terrazas. La defensa tan avançada va donar més facilitats als visitants en els últims metres. Aníbal (32') va xutar al ninot en una galopada d'Eneko per l'esquerra, en la jugada precedent al gol, un gol en què Lanzarote hi va posar tota la classe xutant amb l'exterior un cop de cap d'Hidalgo (35').
A l'inici de la segona part, el Sabadell es va tornar a desinflar-se un xic. No aturava la sagnia en forma de serveis de cantonada (12-0 fins al 88') i va veure el fantasma del gol en un lliure indirecte que Piñeiro Crespo es va imaginar (48'). De nou, i calcant el primer acte, els arlequinats tornaven a agafar el comandament del partit tot i que Vicente –el millor– va tenir la més clara (76') en una internada dins l'àrea. En els últims minuts el Sabadell va generar tot el perill amb accions de Collantes amb el cap i el peu i una rematada d'Abraham Paz però no van moure més un marcador que és tan positiu com la imatge d'ahir.
Antonio Longás i Fernando Llorente, titulars
Les baixes de Juanjo i Juvenal obrien una doble via de solució per a Lluís Carreras: Antonio Longás o Fernando Llorente. El tècnic de Sant Pol finalment va optar per posar-hi els dos jugadors i deixar a la banqueta Moha, que havia tingut problemes físics al llarg de la setmana per l'acumulació de minuts. Tots dos jugadors van respondre molt bé al llarg del partit, tot i que van patir molt més quan el Sabadell no tenia la pilota i van lluir més quan la tenia. “Ells han estat molt bé, tant l'un com l'altre”, va resumir Lluís Carreras, que es va referir especialment al cas de Llorente: “Abans del partit li he dit que no havia de sentir que havia deixat escapar cap oportunitat. Simplement, que l'entrenador no l'havia posat”. Llorente no entrava de titular des de la jornada 3 en el partit contra el Barça B (0-2).
Publicat a
Notícies
Dimecres,3 juliol 2024