Mostra de superació
Després d'un inici de temporada farcit d'entrebancs, el femení A del Barça va encadenar dotze victòries per arribar a San Mamés amb possibilitats de guanyar la segona lliga seguida, que va assolir en vèncer l'Athletic Club davant de 26.000 persones
L'equip no s'ha relaxat i ja pensa en la copa de la Reina que comença aquest diumenge
El 7 d'octubre, tot i haver-se disputat només un mes de competició, semblava que tot s'havia acabat. Després de perdre les dues primeres jornades, contra l'Espanyol i el Rayo, el Barça no va passar de l'empat contra l'Atlético de Madrid, unes punxades que van deixar les blaugrana a vuit punts d'un Athletic Club intractable, una distància que en aquells moments semblava insalvable. A més, s'hi van afegir les lesions de jugadors importants com ara Sonia Bermúdez, Miriam i Karol i, sobretot, la dolorosa notícia de la mort de l'excompanya Ana Soler. “Van aparèixer dubtes i nervis. La temporada havia començat amb la derrota en la Champions contra l'Arsenal, que va afectar l'equip, i després no vam acabar de tenir sort. La clau va ser buscar petits al·licients. Vam començar a guanyar partits, fins a arribar a l'última jornada a només dos punts de l'Athletic”, recorda Xavi Llorens, tècnic de l'equip. Després d'una temporada farcida d'entrebancs, el destí va donar a les blaugrana la millor oportunitat possible, assolir la lliga a l'històric San Mamés, i davant 26.000 persones. “Va ser increïble guanyar el títol davant tanta gent. Aquesta lliga ens ha deixat una sensació molt millor que la passada. Ens ha costat molt més, per totes les dificultats que hem hagut de superar”, afirma Meli, que, com tot l'equip, ja pensa en la copa de la Reina que comença diumenge que ve, en què el Barça s'enfrontarà amb el Rayo. “Ja ho vam parlar mentre tornàvem de Bilbao. Volem fer el doblet, seguir fent història, i des de dilluns treballem de valent per aconseguir un bon resultat a Madrid.” Una de les jugadores de l'equip que millor coneix el Rayo és Sonia Bermúdez, de nou pitxitxi de la lliga, amb 21 gols, i que va jugar set temporades al conjunt de Vallecas. “Va arribar un moment en què el Rayo es va adonar que no podia fer res en la lliga i van posar el punt de mira en la copa. He rebut moltes felicitacions de jugadores del Rayo, en què em diuen que volen aprofitar que hi anirem eufòriques per eliminar-nos. Així que hem d'estar concentrades i obtenir un bon resultat”, avisa la davantera blaugrana.
Sense pressa, però sense pausa
Després d'haver encadenat dues lligues, Xavi Llorens continua mirant endavant, en la recerca de més reptes, i l'horitzó no és cap altre que Europa. “En la pretemporada vam jugar contra el Frankfurt i contra l'Olympique de Lió, i allà les jugadores menys veteranes es van adonar de les diferències que encara hi ha amb aquests equips”, afirma l'entrenador, que creu que aquestes distàncies es poden escurçar. “La primera lliga va costar sis anys de feina, i l'objectiu és ser competitius a Europa d'aquí a sis anys. El més important és el projecte, que va fer que jugadores com la Sonia, la Meli i la Miriam acceptessin fitxar pel Barça. Si encadenem lligues cada any jugarem a Europa i segur que anirem creixent.” El tècnic, a més, creu que cada vegada tenen més seguidors, tot i que entén que és difícil moure la gent fins a Sant Joan Despí. “Intentem jugar bé per mirar d'enganxar la gent, però és complicat, i més si el públic s'ha de desplaçar fins a la ciutat esportiva. Jugar al Miniestadi ens ajudaria molt, ja que estaríem a la mateixa ciutat i tindríem gespa natural, ideal per a la manera de jugar de l'equip”, reclama Llorens, que aquest estiu haurà de planificar la temporada que ve sense les seves dues capitanes i peces clau, l'Ani Escribano –que després de 19 anys al Barça ahir mateix va marxar al seu nou equip, l'IBV d'Islàndia–, i la Meli, que ha decidit penjar les botes. “Les trobarem a faltar com a grans jugadores que són, però sobretot com a persones. Qui sap, però, si a la plantilla tenim a les futures Ani o Meli? És llei de vida.”