SABADELL0

ALCORCÓN4

Amb el partit d'ahir, l'últim de Lluís Carreras, el Sabadell tanca un cicle que deixa enrere moltes alegries (més de les que ningú no es podia imaginar) i també alguna tristesa. La trajectòria del tècnic de Sant Pol serà recordada per haver assolit tots els objectius demanats i fins i tot algun de no demanat, però quedarà tristament amanida per l'últim final de temporada. El Sabadell ha encadenat massa ridículs en aquest darrer tram on ha deambulat pels camps d'Espanya deixant de banda la lluita i el futbol. I ahir ho va repetir. L'equip arlequinat va acomiadar l'últim curs a segona A apallissat per un Alcorcón que es fica en la promoció per jugar contra el Girona, revivint un cadàver, els madrilenys, que s'ensumava el pitjor amb només un punt dels últims 15. Si els vallesans volien defugir de qualsevol sospita de primes il·legals donant guerra a Santo Domingo, la manera estrepitosa i la incapacitat demostrada en va acabar sent la màxima garantia.

El partit es va acabar massa aviat. El gol de Fernando Sales (6') va donar comptes del desgavell defensiu que va acabar patint l'equip sense Juanjo, ni Tortolero. L'equip volia sortir jugant més que en d'altres desplaçaments i topava amb el fora de joc que provocava l'avançada línia de l'Alcorcón. Els embolics defensius arlequinats continuaven tot i les voluntats ofensives (es van quedar en això, en voluntats). I en una d'elles, Juli va aprofitar una distensió de Samu i la cobertura per la dreta en un servei de banda per fer el segon de la tarda. Ja només deu minuts després, Kike López en una segona jugada va posar el partit en el congelador després que el Sabadell xutés a porta únicament dues vegades i des del mig del camp (Lanza i Òscar Ramírez).

La segona meitat només va tenir de positiu veure renéixer el Fito que hauria pogut ser aquest curs però que no ha estat, i de negatiu el gol d'Urko Vera, en el temps afegit, per furgar en una ferida que, com el cicle, ja es tanca per força.