Poca broma, això de fer una roda de premsa a Madrid, a la seu del Consell Superior d'Esports i al costat ni més ni menys que del secretari d'estat per a l'Esport i del president de la Lliga de Futbol Professional. Joaquim Boadas havia de fer esclatar una bomba i en realitat va fer petar una ceba d'aquelles que per Sant Joan fins i tot es permet llançar als més menuts. Un servidor, càndid de mi, esperava que el president del Girona aprofités l'enorme altaveu que tenia ahir per presentar proves irrefutables que demostressin, per exemple, que el Xerez en realitat va rebre una prima del Vila-real o de l'Almeria (o de tots dos alhora), i que exigís una plaça a primera per al club de Montilivi. El terrabastall, aleshores sí, hauria estat sideral.

L'únic que va fer Boadas, però, va ser denunciar dos fets que ja havien transcendit feia dies –el suposat intent de suborn del Xerez i la proposta del Racing perquè el Girona es tirés pedres a sobre la seva teulada en un presumpte cas d'alineació indeguda– sense aportar cap document més enllà de fer voleiar un full de paper, teòricament el de l'autoinculpació que li demanava el club cantàbric. El més surrealista de tot va ser l'afirmació que tenia més proves, però que les aportaria quan el CSD i la LFP les hi requerissin. Com si tot plegat fos una novel·la per entregues! Si el Girona té la gravació amb els representants del Racing, tal com va anunciar el club a la tarda, per què no la va presentar al matí i va deixar vermells de vergonya els mitjans de comunicació cantàbrics, que van saltar a la jugular de Boadas? O un expresident del Racing i el president de les penyes, que es van colar en la roda de premsa i li van retreure que no tenia ben res?

La sensació és que Joaquim Boadas i el Girona van fer de conillets d'índies. I que es van empassar l'ham fins al fons. A Miguel Cardenal li va anar de meravella que sortís un president a esbombar que no hi ha un pam de net per donar la impressió que el CSD està molt pendent de tota la corruptela que esquitxa el futbol professional. I no parlem de Tebas, a qui el Girona va servir en safata la coartada per salvar l'Osca sense que el president de la LFP, amb arrels en aquesta ciutat aragonesa, s'hagués d'embrutir les mans.

Ahir va transcendir que hi ha nou partits investigats. Tres de primera i sis de segona A. Pel cap baix, una dotzena de clubs amb la lupa al damunt. El Girona i Boadas van fer molt bé de denunciar les irregularitats, però probablement hauria estat millor no sortir enarborant la bandera del joc net. Ara fins i tot corren el risc de ser vistos com el club confident que s'ha posat al costat del poder. Fa pocs dies, el Sabadell també va posar en coneixement de la LFP que tenia indicis que Abraham Paz s'havia venut i el seu president no va anar a Madrid a fer cap roda de premsa. Tampoc calia anomenar Dani Mallo i barrejar-lo en l'afer, encara que fos per defensar-lo.

Si el Girona no és avui a primera és perquè en el seu dia va perdre el tren de l'ascens directe possiblement per aquell sagnant 2-4 contra el Xerez. Potser sí que alguns van ser més llestos i van fer una maniobra que els va sortir bé. Però si no hi ha proves, deixem-nos ja de collonades, que la lliga 2013/14 ja és aquí i aquest Girona, en concurs de creditors, amb menys potencial que el curs passat i cada cop amb menys clubs amics, no pinta gaire bé.