Va ser una presentació com a mínim una mica precipitada, és cert, però el club volia fer-la aquell dia, potser per pensar que havíem de centrar-nos en el projecte de l'exercici següent, i a mi al tren de tornada d'Alcorcón em van comentar que ens presentàvem l'endemà.

Quan vaig dir allò, estava sent honest amb mi mateix. De la mateixa manera que quan se'm va obrir la possibilitat de poder entrenar el Sabadell, no m'ho vaig pensar, i també. En un atac d'honestedat amb mi mateix i d'intuïció per la idea de voler entrenar, ho vaig decidir.

Manteníem converses des de feia temps, mesos. Em van explicar la idea de futur, sempre amb el convenciment que Rubi continuaria. Ho vaig veure amb bons ulls fins a arribar a l'acord i signar una petita declaració d'intencions, que no comprometia cap de les dues parts. Quedàvem emplaçats a firmar el contracte laboral.

Sí. Enteníem la bona voluntat de les dues parts. En aquells deu dies, puc assegurar que vaig treballar amb cos i ànima amb el que exigia el club. Quan no em veia dins d'aquell projecte, i tenia el cap en un de nou, vaig ser suficientment clar per agafar la cúpula directiva de l'entitat i explicar la meva intenció de marxar a Sabadell.

Vaig parlar en tot moment amb Joaquim Boadas, amb Kat Gorska i amb persones properes a la propietat. Entenia que ells eren portaveus i tenien la responsabilitat i decisió de poder-me incorporar. Personalment, a Delgado li desitjo el millor, però no hi vaig tenir contacte directe.

Quan fas unes manifestacions, les fas amb la percepció del moment. I no es poden treure de context. En aquell moment em sentia agreujat, i ho vaig dir. No puc presumir d'aquelles declaracions, perquè van ser força desagradables. Segurament no ho tornaria a fer, perquè el meu nivell de maduresa és més gran, però vaig dir el que pensava.

La tarda abans. Van saber que havia concretat un acord amb el Sabadell i que l'endemà em presentarien. Potser si haguéssim tancat per escrit la declaració d'intencions amb el Girona, la situació hauria estat diferent. Però només diferent, perquè avui seria igualment al Sabadell, ja que la meva voluntat era entrenar. A la meva vida sempre he fet el que he volgut, i el Girona no hauria estat un entrebanc per a la meva voluntat.

No hi va haver mai aquesta possibilitat. El Girona té les coses molt clares i volia un model de gestió com el que teníem. Sempre s'havia prioritzat la renovació de Rubi. Quan vam saber que no hi seria, en cap moment ens vam plantejar la possibilitat que jo entrenés. I ens vam plantejar la possibilitat de Ricardo.

Pot entrar en la lògica, però mai ens ho havíem plantejat. Vam intentar explotar el pla A, que era Rubi, i després van començar a sortir noms, entre ells Ricardo. I crec que va ser una decisió molt encertada.

No vaig més enllà. Volia entrenar perquè és el que em fa feliç. No he deixat d'entrenar gairebé ni un sol any en la meva vida, fins i tot sent director esportiu. Quan el tècnic estava de baixa, anava jo a entrenar, per exemple equips de base. M'agrada entrenar. Quan l'any passat m'hi vaig dedicar plenament, em vaig adonar que allò era el que volia fer.

Havia estat dos anys a l'atur, i pregunta als entrenadors que estan a l'atur quantes propostes tenen. És un risc que no volia córrer. Al final, estic defensant els interessos no només meus, sinó de la meva gent.

Es va perdre el temps necessari i prudent, sobretot perquè Rubi va marcar els temps. El Girona estava supeditat a la decisió d'ell. Era lògic que agafés unes hores de descans. I quan es va concretar la seva possibilitat, per cortesia va tenir una conversa amb nosaltres però era gairebé infructuós.

Va ser de Raset, i considero que de manera molt encertada. No era fàcil perquè li quedava contracte. Vaig portar les gestions en algun cas, i quan vaig veure el meu camí lluny de Girona ja el vaig derivar al Sergi. I gairebé la meva sortida va coincidir amb la seva entrada. M'alegro molt que sigui l'entrenador.

Aquesta era la idea. Crear una entitat, aprofitar la tirada que el Girona estava duent a terme per créixer en estructura professional. L'Oriol Alsina va tenir una proposta d'incorporar-se a l'organització que va desestimar, perquè és un home de principis molt ferms i s'havia compromès per una altra banda. Tant de bo s'hi hagués incorporat. Ara mateix el model de gestió del Girona és molt bo, amb un entrenador integral que ha fet tasques de gestió esportiva, i amb Raset, que ha liderat una gestió ja l'any passat amb els fitxatges i aquest any, força coherent i correcta.

A Cristian, quan el volíem per al Girona, tenia una oferta del Sabadell d'abans. Miquel Olmo, que hi té amistat, va ser determinant; no tant que jo canviés d'entitat. El Còrdova el va oferir a molts llocs. De la resta, penso que no hi ha hagut res. Ens podrien interessar alguns jugadors en procés de renovació, i vaig trucar a Raset per dir-li que el Sabadell no faria cap proposta. Hem tingut una relació molt bona amb en Sergi.

Sí. Gran part del que sóc en l'aspecte professional i personal ho dec al Girona. Des que vaig arribar el 2005, he tingut de tot. Que la gent es vol quedar amb els deu dies? Ho respecto i fins i tot ho puc compartir. Però hi ha un treball que m'ha f et créixer, i també he aportat el granet de sorra perquè el Girona creixi.

Fins avui dia, l'etapa més maca de la meva trajectòria. Un equip pel qual ets l'última alternativa, desesperat i a punt de llançar la tovallola, aposta per tu. L'equip havia guanyat tres partits, i que de dotze en guanyi set, amb els recursos que ja hi havia, és molt bonic. És l'èxit més gran de la meva carrera.

És un partit de retrobament amb gent que aprecio, però la transcendència del duel és la mateixa que el partit a Sòria. No puc negar que Montilivi és un escenari on em trobo bé, però seré molt cerebral a l'hora de prendre decisions.

Crec que és la mateixa resposta, perquè com em rebin ja m'està bé. Dels quatre partits del Girona a Montilivi, he assistit a tres, sempre amb molt bona rebuda. Seria il·lògic i potser poc valent el fet que la gent aprofités l'avinentesa per insultar l'entrenador. Si algú és important, no és pas Salamero en aquest partit. Vindré a fer la meva feina. Com em rebin no em preocupa. I si hi ha xiulets, que suposo que n'hi haurà alguns o en moments, ja m'està bé perquè em dedicaran el temps a mi i no al seu equip.

Ho tinc gravat al mòbil. No m'altera el fet que em cridin o m'aplaudeixin. Ni per bé ni per mal. Que la gent triï el que li vingui de gust fer.

No he tingut les coses fàcils a la vida, i sempre he afrontat les dificultats amb l'ànim de superar-les, no d'eludir-les. M'ha tocat prendre decisions que m'han fet deixar coses pel camí. Tinc molt clar que al meu enterrament hi anirà poca gent, i ja no tinc pressió. No espero res de ningú.