Els solc celebrar. Dels tres contra el Jaén, exteriorment no en vaig celebrar cap. Si ho he de fer, evidentment que ho faré. Però jo no els marco. Si marquem, segur que la gent està per veure el protagonista de la jugada i no el tècnic visitant.

Cada setmana tenim l'oportunitat de millorar, i aquest partit no és una excepció. Nosaltres arribem en un bon moment de resultats. Potser hi ha coses a nivell de joc que hem de millorar. Comencem a recuperar jugadors importants que serien titulars en qualsevol lloc. Encara en queden, però hi arribem amb molts efectius. Espero aquest partit amb la il·lusió, la fe i el convenciment que podrem guanyar els tres punts. No en tinc cap dubte. Intentarem imposar al rival el nostre criteri i provocar els seus errors.

No sóc ningú per aconsellar res, però crec que els seguidors haurien de tenir clar cap on caminem i sobretot d'on venim. La realitat del Girona ha estat més fora de la LFP que dins. I quan hem estat a 2a A, tret de l'any passat, hem patit gairebé tots els anys només per assolir la permanència. No podem entrar en comparacions amb la temporada passada, extraordinària i molt ben treballada, i ser molt exigents amb la plantilla actual. A més, s'ha apostat per gent de la casa, gent del filial, que tenen continuïtat, cosa que diu molt de la valentia de Ricardo. S'està fent un projecte i hem de ser conscients del que hi ha. L'any passat, poc o molt ens va tocar la loteria de tocar amb la punta dels dits la primera.

Sí, encara ho faig. Sóc conscient que estic en un projecte nou, però em costa una mica. El meu fill va néixer el dia de l'ascens i he estat molts anys anant cada dia a Montilivi. Em costa. Però bé, estic identificat plenament amb un projecte nou, interessant, amb un nivell de responsabilitat i exigència que
m'agrada.

És cert que la lliga és molt llarga, i els equips dependran moltíssim del fons d'armari que tinguin. Ara, no per tenir més efectius davant ataques millor. El Girona ha creat perill en cada partit. A Còrdova tenen el 0-1, i després poden marcar de nou i fer l'1-1 jugant amb deu. Tenen un poder ofensiu molt bo. Primer, perquè hi ha un dels millors jugadors de la categoria, Felipe, que marca les diferències. Segon, perquè gestiona molt bé l'estratègia. I té gent dinàmica i amb mobilitat, i se senten molt forts a dins acumulant jugadors. No em desagrada gens el poder ofensiu del Girona, independentment que tingui un o més referents.

Crec que a casa ningú regala res, i Montilivi seguirà sent un camp molt difícil per a tots els rivals. El Girona pot tenir alguns dubtes, però quan ha jugat a casa ha tingut possibilitats de guanyar sempre. Nosaltres vindrem segurs que tindrem les nostres possibilitats, però sabem que el Girona té un poder ofensiu que, si no estem molt aplicats, patirem i de valent.

Bé, el cert és que els jugadors juguen i tenen continuïtat. Això és el que importa. Els motius, tant és. Mas, Vivi, Pere Pons... sigui per imposició o per convicció, el cert és que hi són. I el Girona, amb jugadors que encara no han jugat com Jandro, Moisés i Chus, té un onze inicial força arregladet per poder competir arreu.

Vaig tenir dues converses amb Sakamoto, una per Skipe i l'altra, presencial. I em va fer la sensació que vam connectar molt bé. Ell té els conceptes molt clars, i jo m'ajustava al que volien. A partir d'aquí, m'ha transmès el màxim de confiança possible, fins i tot quan els resultats no arribaven. Fiscalitza molt bé el dia a dia de l'entitat perquè té gent de la seva confiança a dins. Amb els professionals que hi ha al club tinc una relació estreta i diària. No em puc queixar, al contrari.

Ha estat una pretemporada difícil. Un viatge pel mig, l'infortuni que hi ha jugadors que es lesionen, i altres que n'arrosseguen. Ara que comencem a tenir efectius, i amb la psicòloga fomentant la cohesió de grup, crec que finalment tenim un grup ja identificat. Ja sabem qui som, amb qui hem de competir, i hem d'anar a morir tots a l'una.

Vaig tenir contacte amb els jugadors importants abans de la meva decisió respecte a Abraham Paz, per sondejar l'estat d'ànim de la gent. Un cop vista la resposta, vaig intentar decidir el que considerava. El jugador va sortir, i m'he trobat un vestidor molt predisposat a la feina, amb moltes ganes que les coses funcionin. La meva responsabilitat és intentar alinear la dualitat entre interessos individuals i col·lectius. Tenim molt bona gent, gent molt propera, molt agradable en el tracte.

És un jugador diferent. La seva capacitat de finalització és diferent al que teníem. No només és molt resolutiu. Ens pot aportar moltíssimes coses. Amb experiència molt dilatada, és un referent important fora del terreny de joc i té certa jerarquia a dins, que fa que la resta, més seguidors que líders, l'acompanyin en el treball. Estic molt content de com ha entrat, de com ha estat rebut, de la seva predisposició. Quan no s'ha vist en condicions, ha estat el primer de dir-ho.