Quatre pals

El més inexplicable de la primera part més entretinguda amb diferència que s'ha vist aquest curs a Montilivi va ser el 0-0 en el descans. Pals a banda (un del Girona i tres del Sabadell), els dos equips van exhibir una vocació ofensiva molt alta i els 45 minuts van volar. El doble pivot del Girona (Matamala i Eloi) ja era tota una declaració d'intencions, com també la predisposició del Sabadell, amb dues referències a dalt (Aníbal i Tamudo) i dues bandes molt actives, sobretot la dreta, on Collantes es va convertir en un malson per a David Garcia.

El Girona va començar amb el peu a fons i amb molta hiperactivitat a dalt. Els locals van monopolitzar les primeres arribades a l'àrea, però quan el Sabadell es va espolsar del damunt la impetuositat dels blanc-i-vermells i va sortir de la cova, els de Salamero van espantar. De seguida, el partit es va convertir en un intercanvi de cops que va fer goig. Només va faltar el gol, però d'uis i ais, en van sobrar. I també els pals, que es van sumar a una orgia de joc d'atac on només va faltar ficar-la a dins. El Girona, a banda d'estavellar-se a la fusta en una falta directa d'Eloi (21'), va vorejar l'1-0 en una doble ocasió de Migue i de Felipe després d'un córner (30'). Els pals del Sabadell també van ser de tots els colors: el primer, una rematada de cap de Tamudo que va acabar atropellat per la sortida en fals de Becerra (17'). El segon, d'Aníbal, que a hores d'ara encara es deu estar preguntant d'on va treure la mà el porter del Girona abans que la pilota acabés escopida pel travesser (23'). El tercer va ser una centrada-xut de Toni Lao que es va enverinar (31').

El Girona accelera

Que la primera acció de la segona meitat fos una canonada de Chando al travesser (47') era un símptoma que el descans no havia refredat el partit. El Girona va tornar a arrencar fort i la incògnita era saber si l'equip, molt castigat per les baixes, seria capaç d'aguantar el ritme i de trobar solucions a la banqueta, més agafada amb pinces que mai.

Ricardo Rodríguez va moure fitxa en el minut 65 per insuflar una mica de frescor a la gespa amb Gerard Bordas i Pere Pons (per Chando i Jofre). Els locals haurien pogut fer l'1-0 en un contraatac irrepetible d'Adrià Carmona i Gerard Bordas, tots dos sols contra el porter; o en un u contra u de Bordas davant Nauzet. En tots dos casos, però, la definició va ser molt dolenta. Arribats a aquest punt, el Girona ja superava en mèrits el Sabadell, un pèl més tímid ofensivament en la segona part.

El Girona va trobar per fi el premi. El nom del golejador va ser inesperat, però la realitat és que Pere Pons va fer una conducció i un xut per emmarcar. I va fer esclatar Montilivi, que començava a veure-ho i no creure-ho. La celebració del gol també va ser molt pujada de to, conscients de la importància de l'1-0.

Però els locals no van saber estacar el triomf i se'ls van acabar escapant dos punts de la punta dels dits. Ja els va passar el mateix contra el Numància. Ricardo va fer un canvi lògic –Richy per Adrià Carmona, que va jugar el seu millor partit però que ja havia acabat els torrons– i el Girona va fer un passet enrere. També perquè el Sabadell va arriscar amb l'últim canvi (Arteaga per Barral), va plantejar una defensa de tres i va sumar efectius a dalt.

L'1-1 va trigar sis minuts a arribar. Juanjo Ciércoles, que coneix molt bé Becerra, el va sorprendre amb un xut des de mig del camp que es va estavellar al travesser, el quart pal de la tarda per als visitants. I per aprofitar el refús allà va aparèixer Collantes, l'únic que va intuir que la fusta podia escopir aquell extraordinari xut del seu company.

Tot i que quedava poc, el partit encara va donar per a alguna cosa més. Per exemple, una lluita entre Tamudo i Mas guanyada pel jove central gironí, que va completar una actuació suprema. O les últimes lluites al mig del camp per la possessió de pilota, sabedors que qualsevol pèrdua es podia pagar caríssima. Tot i que el Girona va estar millor en la segona part, el destí ahir del derbi era que ningú mereixia el càstig de la derrota.