El Vila-real rep demà el València a El Madrigal en un duel fratricida de qualificació recent. Quan l'any 1998 el Vila-real va pujar per primera vegada a primera, amb Fernando Roig al capdavant, el València, durant molts anys l'únic representant del País Valencià a primera divisió, el va acollir amb un cert paternalisme. La germanor entre les dues aficions va esclatar. Fins i tot compartien enemic històric, amb un CD Castelló en declivi.

El València va cedir al Vila-real joves promeses com Albelda o Palop, com ja havia fet abans amb Angulo, i els dos derbis de la temporada 1998-99 van estar temperats per la distensió de la novetat, en què, de tota manera, el mític exjugador Robert Fernández, aleshores al Vila-real, ja recorda que al camp es palpava un esperit sa de confrontació: “El fet que molts jugadors del Vila-real [Serer, Arroyo, Palop, Albelda o ell mateix] haguéssim estat al València era un plus de motivació, i a sobre els vam guanyar a El Madrigal [1-0], i això que ells tenien Carboni, el Piojo i companyia.” De fet, va ser l'any en què el València de Ranieri va guanyar la copa i va estrenar un cicle daurat a Mestalla. El Vila-real va baixar i va tornar a pujar, i els derbis encara eren de sucre, amb paelles populars compartides per seguidors grocs i blancs en les hores prèvies.

Però la cosa probablement va canviar la primavera del 2004: un atrevit Vila-real es va plantar a semifinals de la copa de la UEFA i allà es va trobar el València. L'enfrontament, ara ja de serrar les dents, es va resoldre a favor de Goliat amb un gol de penal de Mista, però res ja no va ser com abans. L'arròs, cadascú a casa seva. “En el futbol la rivalitat s'alimenta quan dos equips tenen possibilitats reals de guanyar, quan poden enfrontar-se de tu a tu, i això és el que ha passat amb el València i el Vila-real, que la rivalitat ha anat creixent dia a dia”, conclou Robert, que només va disputar dos derbis però que com a jugador havia acumulat fins a 15 temporades entre els dos clubs: cinc a Vila-real (1978, a tercera divisió, i després entre el 1995 i el 1999) i deu a València també en dues etapes (1981-86 i 1990-95), abans i després de la seva estada al Barça.

La rivalitat entre el València i el submarí groc no té ni referents ni simbolismes històrics, perquè “el Vila-real dels setanta i els vuitanta no té res a veure amb l'estructura de club actual”, constata Robert. Però avui és una topada constant. d'aquelles que activen susceptibilitats.