VALÈNCIA1

VILA-REAL4

Si la rivalitat entre el Vila-real i el València s'ha anat alimentant a mesura que els grocs fa una dècada van començar a disputar als blancs la preponderància futbolística del País Valencià, ahir el submarí groc no només es va posar a l'altura dels de la capital en la reedició del duel després d'un any a segona, sinó que va ser clarament superior. El Vila-real arribava millor a la cita, ja ho havia dit David Albelda. Arribava més fet, més conjuntat, més natural, més pràctic, més intens, amb més jugadors en forma. I tot això és el que va fer valer l'equip de Marcelino durant moltes fases del partit. En altres, el València va tocar bé la pilota i va associar bé els jugadors amb més mobilitat, sempre al voltant de Canales, però això va ser tot el que van oferir els de Djukic: qualitat puntual i elaboració estèril en un equip molt tou en defensa.

El Vila-real ja va sortir molt més concentrat, i va dificultar la sortida de la pilota del València, amb un Bruno immens en el pivot, sempre ben acompanyat de Trigueros. I, molt aviat, en qüestió de cinc minuts, els locals van encarrilar la victòria. Primer, amb una centrada arran de terra de Giovani al primer pal, en què Uche va deixar en evidència –i no havia de ser l'última vegada durant el partit– el francès Mathieu, molt forçat i incòmode en la seva nova posició de central. Després, en una acció encetada per Bruno en què també va intervenir Giovani, que va estar en tots els saraus. El mexicà va fer la passada enrere per Cani i la centrada mil·limètrica de l'aragonès va trobar el paraguaià Hernan Pérez, la principal sorpresa en l'onze castellonenc, lliure de marcatge al segon pal. Una radiografia perfecta del partit: un Vila-real amb quatre o cinc jugadors amb molt talent i el ganivet esmolat, i un València que no va estar mai a l'altura de la intensitat que requeria el partit.

Amb el 2 a 0, l'equip valencianista sí que va intentar fer seva la pilota, però el cas és que no va acabar cap jugada fins al minut 34, en l'única acció de tot el partit en què va trobar el colombià Pabón. El Vila-real va fer un pas enrere i el València va començar a trobar el seu lloc al partit. Una mica tard. Jonas va poder marcar abans i després del descans, però novament va ser el conjunt groc qui va colpejar el rival, en posar setge a la porteria de Guaita durant un parell de minuts llargs i definitius. Una combinació ben trenada per l'esquerra de l'atac va acabar amb la rematada enverinada de Giovani al pal. En el rebuig, Mathieu va tornar a estar poc viu i va fer penal a Uche. El va executar Giovani i Guaita va desviar a córner. Finalment, Uche es va anticipar de cap a Ricardo Costa i la pilota la va desviar amb el taló i amb tota la intenció Giovani.