Separats només per quatre punts a la classificació, la diferència entre el Girona i el Sabadell es fa més gran quan s'analitzen les seves prestacions com a visitants, lluny de Montilivi i de la Nova Creu Alta. Els gironins ja han sumat 10 punts a fora i al Sabadell la victòria a camp contrari fa gairebé nou mesos que se li resisteix i la preocupació comença a fer-se visible.

Mai a segona A, ni en l'irrepetible curs anterior, el Girona havia celebrat la tercera victòria a camp contrari tan aviat com enguany, en la jornada 13. La temporada passada s'hi va acostar –ho va fer en la catorzena–, però en les anteriors es va quedar a anys llum. De fet, en la campanya del debut a divisió de plata, el Girona ni tan sols va arribar a les tres victòries lluny de Montilivi (es va quedar en dues, i això que l'estrena a Balaídos va ser gloriosa, 0-1). I en la campanya 2012/13, el tercer triomf a camp contrari va arribar en l'última jornada de lliga a Múrcia, en un duel intranscendent.

La casualitat també ha volgut que les tres victòries que el Girona ha obtingut com a visitant hagin estat en tres camps d'unes característiques similars. Tots tres situats al nord de l'Estat –Eibar, Lugo i Miranda– i tots tres contra rivals que estan tallats pel mateix patró i que se solen fer especialment forts al seus recintes, empesos per aficions (sobretot les del Lugo i del Mirandés) entusiastes i cridaneres. Són escenaris, a més, on els rivals no en fan prou amb tenir més talent que el seu contrincant, sinó que els èxits es construeixen a partir d'igualar la intensitat i el ritme de l'equip que té al davant. També ha coincidit, però això ja és terreny abonat a l'anècdota, que aquest ple de victòries s'han assolit amb el Girona vestint la samarreta verda, que és la tercera indumentària. De moment, els gironins han sumat més punts a fora (10) que a Montilivi (9), on semblen haver perdut aquella fiabilitat d'altres cursos.