ELX2

VILA-REAL3

VALÈNCIA1

LLEVANT0

El Vila-real és l'equip de moda al País Valencià i a la lliga, en què es manté en zona de Champions. Amb la victòria d'ahir en el derbi contra el Llevant, el submarí groc iguala la millor arrencada, quan la temporada 2007-08 va ser subcampió amb Pellegrini. Més enllà de les circumstàncies favorables de la victòria, ja que el Llevant es va quedar amb un home menys als 10 minuts i després va perdre Baba per lesió, l'equip de Marcelino concedeix molt poques ocasions. Ha consolidat Musacchio a l'eix de la defensa per solidificar amb Bruno una columna vertebral indestructible, i ataca amb la combinació perfecte entre fam i qualitat. Ahir hauria pogut aconseguir una golejada d'escàndol, però igualment va golejar, i sense Giovani, gràcies a l'encert d'Uche en la recta final.

El València també va tenir moltes ocasions en la seva visita al Martínez Valero. Fins a quatre de claríssimes en els primers 55 minuts (Ricardo Costa al travesser a dos pams de la porteria, Fede, Pabón, Javi Fuego de cap venint del darrere i amb tot a favor), però la dinàmica no és favorable. La realitat és una altra, encara que ahir els de Djukic intentessin canviar-la amb una pressió interessant a tot el camp, però l'avui encara és hostil per al València i això mou la dinàmica. L'Elx, que estava fent un partit mediocre, va encertar la seva primera oportunitat important en tot el partit, i a partir d'aleshores l'altre derbi valencià va esdevenir un intercanvi de cops. I, és clar, avui si es rifen cops, són per al València. El valencianista del planter Joan Bernat va fer bons els moviments de Djukic en empatar gairebé en la primera pilota que va tocar (la segona, perquè va ser una doble rematada davant d'Herrera), però el millor gol del partit havia d'arribar i el va fer un altre jugador del planter, però de l'Elx, Cristian, després de rebre una gran passada de Coro. La millor imatge de la immaduresa del València és que encara va alimentar una picabaralla en el temps afegit. La crisi, doncs, continua.