No tot han de ser inconvenients quan es viu a 30 quilòmetres d'un gegant d'abast mundial com és el FC Barcelona. L'aficionat sabadellenc, al llarg de la seva història, s'ha planyut habitualment d'aquesta poca distància perquè, segons creu, l'ha empetitit, li ha robat massa social i fins i tot transcendència. D'aquí, el recel històric que es respira entre l'afició arlequinada cap a la “casa gran”, tal com l'anomena, corregit darrerament pel temps que ha passat el Sabadell a segona B i també per la magnitud dels triomfs blaugrana. Però l'entitat vallesana, tant a primera com a segona i a segona B, s'ha sabut recolzar en aquesta grandesa. Actualment entre els dos equips existeix un acord en el futbol de base, al llarg del segle XXI hi ha hagut fins a quatre cedits (Cuenca, Urko Pardo, Urbano i Víctor Santos) i a finals dels vuitanta hi va haver un gran desembarcament a la Creu Alta de prestats i fitxats procedents del Barça.

Al segle XXI, la bona sintonia entre les juntes directives de Joan Soteras i Sandro Rosell ha deixat les portes de Can Barça obertes per a l'entitat vallesana. Tan bon punt Rosell va guanyar les eleccions el 2010, el Sabadell va rebre la cessió d'Isaac Cuenca, decisiu en l'ascens a segona A. “Sí que les relacions han millorat en els últims anys i no hi ha tanta fredor”, reconeix Genís Garcia, exvicepresident esportiu a l'època de Soteras, que d'altra banda explica els pocs cedits provinents de Can Barça: “La predisposició del Barça sempre ha estat bona, però normalment han tingut el filial en la mateixa categoria que nosaltres i això posa molt difícils les cessions.” De fet, Cuenca va arribar a la Nova Creu Alta perquè els dirigents del Barça van decidir que no estava preparat per jugar a segona A just l'any que el conjunt de Luis Enrique tornava a la categoria de plata.