Clàssic català. Barça B-Sabadell
Més enllà de Cuenca
Tot i el tarannà de l'aficionat arlequinat, posicionat històricament contra el Barça, les relacions entre el Sabadell i els blaugrana han estat bones al llarg dels anys
A finals dels vuitanta, amb la directiva de Besonias, hi va haver un gran desembarcament de jugadors blaugrana a la Creu Alta
No tot han de ser inconvenients quan es viu a 30 quilòmetres d'un gegant d'abast mundial com és el FC Barcelona. L'aficionat sabadellenc, al llarg de la seva història, s'ha planyut habitualment d'aquesta poca distància perquè, segons creu, l'ha empetitit, li ha robat massa social i fins i tot transcendència. D'aquí, el recel històric que es respira entre l'afició arlequinada cap a la “casa gran”, tal com l'anomena, corregit darrerament pel temps que ha passat el Sabadell a segona B i també per la magnitud dels triomfs blaugrana. Però l'entitat vallesana, tant a primera com a segona i a segona B, s'ha sabut recolzar en aquesta grandesa. Actualment entre els dos equips existeix un acord en el futbol de base, al llarg del segle XXI hi ha hagut fins a quatre cedits (Cuenca, Urko Pardo, Urbano i Víctor Santos) i a finals dels vuitanta hi va haver un gran desembarcament a la Creu Alta de prestats i fitxats procedents del Barça.
Al segle XXI, la bona sintonia entre les juntes directives de Joan Soteras i Sandro Rosell ha deixat les portes de Can Barça obertes per a l'entitat vallesana. Tan bon punt Rosell va guanyar les eleccions el 2010, el Sabadell va rebre la cessió d'Isaac Cuenca, decisiu en l'ascens a segona A. “Sí que les relacions han millorat en els últims anys i no hi ha tanta fredor”, reconeix Genís Garcia, exvicepresident esportiu a l'època de Soteras, que d'altra banda explica els pocs cedits provinents de Can Barça: “La predisposició del Barça sempre ha estat bona, però normalment han tingut el filial en la mateixa categoria que nosaltres i això posa molt difícils les cessions.” De fet, Cuenca va arribar a la Nova Creu Alta perquè els dirigents del Barça van decidir que no estava preparat per jugar a segona A just l'any que el conjunt de Luis Enrique tornava a la categoria de plata.
A finals dels vuitanta
L'època més prolífica quant a la relació entre les dues entitats va ser en la presidència d'Alfred Besonias a finals dels vuitanta amb el Sabadell a primera. La bona sintonia entre Besonias i Núñez i l'arribada a la banqueta de Toño de la Cruz van propiciar cessions de jugadors importants com ara Esteve Fradera, Jordi Vinyals i també la d'un reguitzell de fitxatges acabats de sortir de Can Barça com ara Raigón, Francesc Xavier Ramón i Huguet. Pel que fa als entrenadors, el llistat d'exculers és considerable, de Carreras (2010), a Lluís Pujol (1989), el mateix Toño de la Cruz (1987), José Luis Romero (1980) i Biosca (1974), entre altres.
Publicat a
Notícies
Diumenge,6 octubre 2024