La llosa de la bipolaritat
Sabadell. L'equip arlequinat, solvent a la Nova Creu Alta, ha vist com el seu pobre rendiment lluny de casa –2 punts de 27 possibles– no li permet fugir de la zona perillosa de la classificació
El Sabadell ha començat enguany la temporada patint. El conjunt que dirigeix Miquel Olmo, que és dinovè i ocupa una de les quatre places de descens, ja fa unes quantes jornades que està encallat a la cua i no se'n surt. Per entendre la situació dels arlequinats, cal remetre's a un diagnòstic ben marcat: la bipolaritat. L'equip sabadellenc és molt irregular i té dues cares gairebé antagòniques depenent d'on jugui. Si ho fa a la Nova Creu Alta, el seu rendiment és el d'un bloc destinat a lluitar al capdavant de la classificació. Quan toca agafar l'avió o l'autobús, en canvi, els vallesans mostren una imatge ben pobra, que els duria de cap a segona divisió B.
Tot i que en el futbol els números no fan sempre justícia, solen ser un reflex fidedigne de les tendències. Així, si s'abstrau el bagatge del Sabadell a casa i a domicili, es poden radiografiar algunes de les virtuts i les mancances de l'equip arlequinat. El bloc de Miquel Olmo és el quart més poderós de segona quan juga com a local. Ha sumat 16 punts en vuit partits, una estadística que només superen l'Sporting (3r), el Còrdova (13è) i el Tenerife (14è), que n'han obtingut un més. Els vallesans, a més, solen marcar a casa i són el sisè que més gols fa i el sisè que menys n'encaixa.
La versió fosca
Si l'equip de Miquel Olmo donés continuïtat als resultats que aconsegueix a la Nova Creu Alta en els desplaçaments, tot serien flors i violes. El problema, però, és que a domicili tots els fantasmes apareixen. El Sabadell no guanya cap partit de lliga com a visitant des del 24 de febrer passat, contra el Xerez, i encadena disset jornades sense trobar el camí del triomf. Aquest curs, doncs, els vallesans no han guanyat cap dels nou enfrontaments que han disputat a domicili. De fet, només hi han sumat dos punts, fet que els converteix en el pitjor visitant de la lliga, superat ja pel filial del Madrid. El conjunt sabadellenc mostra mancances en totes les facetes, ja que és el segon equip que més gols encaixa (17) i també és el segon que menys en marca (4). Miquel Olmo, amb tot, ja treballa per trobar el 2014 el camí de la regularitat.
MASSA TEMPS
El Sabadell és el pitjor visitant i encadena disset jornades sense guanyar a foraUNA RÈMORA
“Tot el que no guanyem a fora ho hem de guanyar aquí”, diu Carlos HernándezFACETA POSITIVA
Els d'Olmo, en canvi, mostren una altra cara a la Creu Alta i són el quart millor localEl canvi de tècnic, factor de millora
El Sabadell, dissabte contra el Saragossa, intentarà refer-se de la darrera derrota amb un triomf. Carlos Hernández, que la temporada passada jugava al filial del conjunt aragonès, creu que brindar una victòria als seguidors és molt important: “Tot el que no guanyem a fora ho hem de guanyar a casa, i hem d'acabar l'any amb un triomf davant de l'afició.” A favor dels vallesans, explica el central, hi ha l'adéu de Salamero, que ha destensat l'ambient que hi havia: “Ara es respira un altre aire i la gent està molt concentrada en el dia a dia.” D'altra banda, el defensa detalla que l'equip té la fita de sumar set punts més en els quatre partits que queden de la primera volta.