Sí, però perquè influeix els que són pobres d'esperit. A mi no m'influïa. Jo vaig sortir de les xarxes socials perquè no m'agrada que m'insultin, però si m'haguessin xiulat quatre o quaranta jo hagués continuat. Quan la pressió mediàtica és més forta que la capacitat de suportar-la per part de qui pren les decisions, lògicament influeix. La gent que va prendre aquesta decisió es va veure una mica obligada a fer-ho sense pensar en dues coses: la primera és que ja no tenen el paracaigudes de l'entrenador i, per tant, a partir d'ara, els xiulets aniran per a ells, i la segona és que assumeixen que han fracassat.

Quan tu prens una decisió d'aquest tipus t'intentes assabentar del tarannà de la plantilla, i això al final depèn d'alguns portaveus que es guien per les sensacions personals. Que és una sensació? Perfecte. Segurament també va ser una sensació contractar-me. No estic ressentit. Ara bé, espero que al proper tècnic el deixin treballar com m'han deixat a mi i que no es deixin portar per les sensacions pel fet que dos o tres cridin.

Les declaracions d'ara i d'abans no varien, el que varia és el moment. Quan un futbolista perd, expressa el seu estat d'ànim, i quan guanya, el mateix. No els tinc res a retreure. Juanjo, quan estava en un moment crític va dir que em feien costat. Per tant, no hi ha cap problema.

De cap manera. No en tinc cap dubte. És impossible. El que digui que l'equip no s'entrenava bé és que no en sap, de futbol. Sigui jugador o entrenador. Treballàvem una sèrie de tasques, físicament estàvem bé... Potser ens faltava una mica d'alegria en les sessions.

Ni poc ni molt. És un grup força pla quant a alts i baixos anímics. Fins i tot es pot dir que és un grup indiferent. Són professionals molt dedicats i exigents, però que pel que fa al contingut emocional els costava. Miri, hi ha tres tipus de jugadors, i en aquest grup també: aquells que pugen al carro, aquells que baixen i els que estiren. Doncs dels que estiren no n'hi ha gaires.

Si els resultats no arriben, la gent es mostra insegura, i la manera de justificar la inseguretat és projectar-la en algú altre. Però entenc que jo en sóc el màxim responsable, i és evident que ho he d'assumir.

Vaig agafar un equip [el Girona] cuer a dotze jornades del final per salvar-lo i ho vam aconseguir, per descomptat que em veig salvant un equip que està a un punt de la permanència. Una altra cosa és que durant la temporada s'han de canviar algunes coses. I passarà, no en tingui cap dubte.

Qualsevol cec veu que el rendiment d'alguns jugadors no és l'esperat. Si estàs a baix en la taula, gran part de la responsabilitat és de l'entrenador, però també dels futbolistes. I hi ha alguns jugadors de gran vàlua que han de millorar el rendiment.

En primer lloc, jo no sóc ningú per jutjar ningú. En segon lloc, Olmo és el meu amic i mai podrà fer res que a mi em pugui fer mal. I en tercer lloc, li desitjo el millor. Jo no sé on és el terme mitjà entre l'oportunisme i la necessitat. Ell ha estat força hàbil gestionant les relacions humanes. També és cert que Olmo mai no ha fet de segon entrenador amb mi.

Que ell no només tenia una gran part de responsabilitat en tot allò que es decidia, sinó que moltes de les coses que deia ell anaven a missa. Ell ara està exercint del que és. Miri, Olmo es va ofendre perquè en una reunió amb els futbolistes jo vaig dir que estava sol. Li semblava que aquell comentari l'incloïa a ell. Jo li vaig dir que no s'ofengués, que el dia que jo marxés, marxaria sol. Suposo que ara ho entén.

Aquest equip no necessita cap entrenador per salvar-se. Té gent prou qualificada per fer-ho. Poden guanyar qualsevol. Ara bé, el que fan bé ho fan molt bé, però el que fan malament és molt greu per aquesta categoria. L'equip, però, anirà a més, i no només perquè s'hi incorporaran jugadors, sinó també perquè té un fons d'armari molt més gran que altres equips.