r. madrid b 2

sabadell3

Exercici de convicció el que va practicar ahir el Sabadell davant el miler i escaig d'espectadors de més que van assistir a la Nova Creu Alta. Les 4.660 persones –l'assistència normalment és de 3.000 i poc– van xalar en un partit rodó on es van poder comptar amb els dits d'una mà les pilotades sense sentit, on les ocasions es van multiplicar i on va haver-hi la dosi d'emoció necessària. Aquesta temporada, la Creu Alta estava més aviat acostumada a badallar que no pas a aixecar-se del seient i ahir els aplaudiments van transcendir els gols. Mai, aquest curs, havia vist un partit tan rodó del seu equip tocant fins a avorrir un Castella que tot i tenir molt bon futbol sembla evident que li falta esperit. La tercera victòria consecutiva va arribar, per fi, i ara els vallesans afronten dues jornades consecutives a fora de casa mirant de lluny el descens, amb la moral pels núvols i, això sí, la mala notícia, sense Juanjo, expulsat.

La intenció del Madrid des de l'inici era pressionar sense deixar ni un centímetre en la sortida al Sabadell mentre que els arlequinats, amb una valentia lloable, tenien en la pilotada llarga l'última opció. Tot i això, els blancs –ahir de taronja– van tenir una oportunitat claríssima en un error en l'entrega de Gato que va acabar amb De Tomás xutant al pal (2'). Als d'Olmo els costava trenar des del darrere, però quan sortien feien molt de mal. El primer gol (5') va arribar en una superioritat numèrica amb una combinació en què van participar Nauzet, Hidalgo, Cristian, Gato, Longás i Aníbal, el golejador. No es va aturar aquí l'equip perquè malgrat un error forçat d'Olivas, els arlequinats eren capaços de tocar en qualsevol lloc del camp. Una possessió sense pèrdua iniciada per Longás va acabar en el segon gol de Collantes, en un gran esforç i conducció dins l'àrea (11') de l'extrem, ara l'home de moda al Vallès.

La reacció del Madrid va ser doble, en el marcador i en el joc. Només va trigar set minuts a retallar distàncies en un cop de cap de Llorente i a partir d'aquí va ser molt més efectiu en la pressió. Hi va deixar d'arribar tard i va desactivar completament el rival. José Rodríguez es va tirar l'equip a l'esquena i va superar sovint Hidalgo, que no va arribar a connectar amb la zona atacant. La sensació de perill era evident, però almenys el Madrid no molestava Nauzet. Les ocasions van acabar sent totes per als locals amb Collantes, sol dins l'àrea sense encert (40'), i amb Longás (42'), en un xut aturat per Pacheco.