L'operació va anar perfectament i no tinc cap molèstia ni res. Calculo que en quatre o cinc setmanes ja podré estar bé.

Certament estava cada vegada més content. Després de la lesió de la temporada anterior, em convenia encadenar uns mesos jugant i guanyar aquella confiança al camp que és tan necessària. Quan et sents còmode i bé amb tu mateix, això s'acaba reflectint en els partits. Ara toca recuperar-se bé i tornar a estar disponible aviat.

Ell ha confiat en mi des del primer moment, i això és d'agrair, i a més, l'equip ha fet un canvi important. Des del primer moment és més agressiu i té més clar el que ha de fer. Vam arribar al desembre [encara amb Djukic] que ens costava molt guanyar i quan guanyàvem, no jugàvem gens bé. Ara és diferent. Sabíem que les victòries eren qüestió de temps.

L'entrenador no només ho transmet, sinó que ho intenta aplicar en el dia a dia. No podem pretendre que arribi el dissabte i guanyar si durant la setmana no ens hem entrenat com havíem d'entrenar-nos. Si anem a sac dimarts, dimecres, dijous i divendres, diumenge també sortirem a sac, i això, el fet de no posar el focus només en el partit, s'ha reflectit per a bé en el joc del València.

No el veig com una competència directa. Hem jugat molts partits amb tres mitjos purs i per tant Keita és un més, que s'adapta a diverses posicions i per l'experiència que té ens pot aportar molt en els moments més delicats dels partits.

No m'hi vaig arribar a obsessionar, però tenia ganes que arribés el meu moment.

Allà el futbol és més directe i hi ha menys pauses. Aquí quan juguem contra equips que estan per sota en la classificació o que no et van a buscar, has de jugar amb més paciència, sense arriscar la passada. A Anglaterra tot és més vertical. Però el joc més pausat és el que he jugat sempre, des de menut, i m'hi sento còmode.

Va ser una gran experiència, que amb 19 i 20 anys et dóna molt. Amb Villas-Boas vaig jugar 22 de 24 partits en la primera temporada. Sí que és cert que després Di Matteo tenia una idea al cap en què jo no entrava, i va ser dur, però no vaig abaixar els braços i vam acabar guanyant una Champions que va ser una injecció de moral molt i molt espectacular. Amb Benítez vaig jugar cinc o sis partits però després va venir la lesió. Són coses del futbol, però ja li dic que l'experiència va ser bona, en un lloc diferent, amb una manera de jugar diferent i al costat de jugadors de nivell mundial, que són exemples per a tu. Cada dia hi aprenia alguna cosa.

Tots els que eren allà, hi eren per alguna cosa. Em quedo amb la professionalitat de Terry, un paio molt correcte i supertreballador, i de Fernando Torres i Lampard. Són jugadors que ho han guanyat tot, però en canvi no es relaxen mai, no regalen res. I dels entrenadors, amb
Villas-Boas vaig aprendre molt, però també amb Di Matteo,
sobretot defensivament, i Benítez et fa treballar molt tàcticament i estudiar els rivals. Són detalls que incorpores al teu
bagatge.

Després del mundial sub-20, em va trucar personalment Villas-Boas i em va dir que l'interessava el meu perfil de jugador, que m'havia vist jugar i que li satisfeia el meu rendiment. Jo estava al filial del Barça, sabent que seria molt complicat pujar al primer equip, i davant la possibilitat d'entrenar-me cada dia amb jugadors com els que tenia el Chelsea, no m'ho vaig pensar gaire: vaig pensar que si més no aprendria.”

Ell va arribar un dilluns i jo aquella mateixa setmana ja vaig marxar. Però abans de marxar sí que li vaig donar les gràcies perquè jo tenia diverses possibilitats per sortir cedit i tant ell com el club van respectar el que jo tenia pensat, que era venir al València, i m'ho van posar fàcil. Li vaig agrair i va ser prou correcte.

Els vaig veure contra el City i van fer el millor partit que jo he vist en aquests tres anys. Crec que són uns ferms candidats al títol de Premier.