Té 17 anys i va debutar fa un mes amb el Vila-real, en un moment de poca pressió, quan l'equip ja tenia el triomf lligat contra la Real en la lliga (5-1). “Ha d'anar entrant al primer equip a poc a poc, ara el seu lloc és al B. L'experiència em diu que és important que tingui la pressió justa que pugui assumir per l'edat que té”, assegura, protector, l'entrenador del filial, Lluís Planagumà, en declaracions a aquest diari, utilitzant el registre institucional que també ha esgrimit Marcelino. El club vol tenir el seu tresor a cobert, però Matías Nahuel Leiva ha hagut de començar a assimilar un incipient debat públic sobre la seva internacionalitat: argentí d'origen, de Rosario, per la qual cosa no va poder competir amb la samarreta grogueta fins als 16 anys, tot i haver aterrat a Vila-real amb 14, un cop el Consell Superior d'Esports li ha tramitat la nacionalitat espanyola ha estat convocat per la selecció sub-19 per jugar avui contra Holanda a Katwijk. Més enllà que jugui aquest partit, encara es podrà decidir entre l'Argentina i Espanya, i, segons diversos mitjans, el president de la federació argentina, Mario Grondona, l'està intentant seduir. Contactat per El 9, el seu representant, Fabián Soldini, l'home que va portar Messi al Barça (La Pulga també va trigar a poder competir de blaugrana pels papers), no es mulla i es limita a dir que no és el moment de prendre una decisió d'aquesta índole: “Nahuel és gairebé un nen i ha de viure el present i treballar tranquil, amb els peus a terra”, insisteix.

Nahuel Leiva fa quatre anys que viu i està plenament integrat a la residència del Vila-real. Allà comparteix tot amb nois de la seva edat, perquè la família es va quedar a l'Argentina des del primer moment. “Ve d'una família molt humil [és el petit de cinc germans] i ell té clar que vol ser futbolista, i és seriós i treballador”, afirma, per qualificar-lo, Planagumà que insisteix que ha d'anar “cremant etapes” sense pressa, però admet que si els tècnics l'han vist madur per debutar a primera és perquè té “qualitat, voluntat i poca por de fallar”. Amb l'Espanyol, fa dues jornades, va fer un salt més i va engendrar la jugada del 0-1. “És molt bo en l'un contra un i té molta visió de joc per finalitzar les jugades. És ofensiu, però la seva posició al camp jo diria que no està definida, i també és compromès i generós defensivament”, assegura, lloant-lo, el seu entrenador, que l'ha fet servir com a director de joc, com a mitjapunta, com a interior i com a segon davanter. Sembla obvi que si va esperar pacientment dos anys per entrar en escena és perquè vol triomfar en el futbol, i tots els indicis diuen que té les condicions per fer-ho. Amb 16 anys va alternar l'equip B i el C del Vila-real, però a partir de desembre del 2012 Planagumà hi va apostar clarament per al segon equip i “es va guanyar un lloc molt ràpid, destacant fins i tot més del que era previsible”. Ara ja és la joia del filial i Marcelino li té oberta de bat a bat la porta del primer equip. “És un jove que hi posa il·lusió, que escolta i és receptiu. L'ajudarem, l'exigirem i el corregirem”, afirma el tècnic asturià del primer equip. Ell es mostra desimbolt amb la pilota, més innocent i agraït fora del camp: “Estic orgullós que, per exemple, Bruno [el capità] estigui tan a sobre meu, tan pendent de mi, ajudant-me”, va manifestar a la televisió del club castellonenc el dia del seu debut. El seu compatriota Mateo Musacchio, que va debutar amb només 15 anys amb el River Plate, també s'ha mostrat protector amb la perla groga. Tot el Vila-real, però també ja Espanya i l'Argentina, viuen pendents del jove crac.