La crisi deixa la Rapitenca contra les cordes
3a divisió. L'equip blau, que tan sols ha sumat 4 punts dels últims 36, es conjura per salvar la categoria
No són moments fàcils per a Antoni Teixidó i la Rapitenca. El club del Montsià es troba immers en la lluita per evitar el descens de categoria. Una fita que, a hores d'ara, sembla ben costa amunt atesa la dinàmica de joc i resultats que els ebrencs han mostrat durant bona part de la temporada.
D'un any a l'altre, la Rapitenca ha passat de salvar-se folgadament –va acabar en vuitena posició– a patir per no baixar a primera catalana. En les darreres 12 jornades, els blaus tan sols han obtingut un triomf i un empat, i han encaixat deu derrotes (4 punts de 36), una ratxa que els ha portat a ocupar la primera plaça de la zona de descens quan falten vuit jornades per a la conclusió de la lliga. Quan toca analitzar les claus del substancial canvi de l'equip, el tècnic Antoni Teixidó ho té clar: la pèrdua de futbolistes importants per motius econòmics. “La marxa de nou jugadors que ara serien titulars ha suposat un gran daltabaix per a nosaltres. Si ens posem a mirar enrere fredament, és un miracle que la Rapitenca hagi estat tants anys a tercera”, apunta. A més de la sortida d'homes importants, l'escassa inversió en fitxatges i les lesions han provocat situacions kafkianes com les que l'equip va viure en la darrera jornada. “Vam anar a jugar a Terrassa amb dos laterals que van actuar de centrals, un mig que va fer de lateral dret i un mitjapunta, de lateral esquerre. Això en un partit està bé, però cada dia no...”, afirma un resignat Teixidó.
Handicaps particulars
La crisi econòmica i la situació geogràfica són altres motius de situació que passa l'entitat del Montsià. “La premissa era clara: si no es fitxa, es cobra. Si es fitxa més, potser no. Preferim patir a no cobrar. Els equips de Barcelona tenen molts avantatges, paguen 400-500 euros i, a més, el jugador pot menjar, treballar i estudiar. Aquí no, perquè també s'han de pagar el pis”, relata l'entrenador dels blaus. Malgrat els nombrosos obstacles, Teixidó es desfà en elogis cap a la junta directiva, de qui destaca la gestió del president i el secretari tècnic, “persones que treballen meravellosament bé”, recordant que, malgrat tot, el club “està al corrent dels pagaments”. Teixidó, que no vol pensar en el seu futur més immediat, té una consigna molt clara que transmet als seus jugadors: “No llançar la tovallola i lluitar fins al final.”
LES FRASES
LA DADA
Les possibilitats de salvació passen per la Devesa
D'aquí al final de la temporada la Rapitenca té vuit autèntiques finals per intentar salvar la categoria. Per aconseguir-ho, l'equip blau s'haurà de fer fort a la Devesa, on rebrà els següents equips: el Masnou, el Santboià, el Castelldefels i el Cerdanyola. Quatre conjunts que a hores d'ara es poden considerar rivals directes en la lluita per la permanència. D'altra banda, els compromisos que haurà d'afrontar lluny de casa són, a priori, molt més complicats, atès que se les haurà amb dos equips immersos en la lluita per la promoció d'acens (Cornellà i Europa), el Gavà (equip amb el qual es troba empatat a punts) i el Manlleu. D'aquests quatre duels, Teixidó té marcat entre cella i cella el que haurà d'afrontar d'aquí a quatre jornades contra el conjunt blaugrana a la Bòbila, on hi haurà molt més que tres punts en joc. “A Gavà tindrem un partit primordial, allà hauríem d'obtenir un resultat positiu en forma de victòria que ens permetés superar-los en la taula i assegurar el goal average”, afirma. No obstant això, Teixidó és realista: “Si en 30 partits només hem aconseguit sis victòries, guanyar-ne ara quatre o cinc serà una tasca força complicada, però no impossible.”